L'escriptor israelià Amos Oz va morir fa dues setmanes a Tel Aviv a l'edat de 79 anys, víctima d'un càncer. Aquests dies s'han escrit tota mena d'obituaris lloant la figura d'un home que sempre va entendre que la literatura no es podia deslligar del seu context, i que mai no va renunciar a influir en l'opinió pública encara que a vegades hagués de nedar i guardar la roba.

Els mitjans catalans el van glossar com un pacifista, perquè sempre queda bé parlar de pau quan es parla d'israelians crítics i perquè a Catalunya tenim alguns conceptes tan girats que hi ha qui encara es pensa que ser pacifista és fer-se responsable de la violència del teu rival, acotant el cap per a evitar-la. Però el cert és que Amos Oz mai no va criticar l'existència de l'exèrcit israelià –si no fos per ell, deia, probablement avui Israel no existiria-, i si estava en contra de la guerra, diguem-ne, ofensiva, era sobretot perquè l'estat d'Israel no té objectius que siguin assolibles a través de la força militar.

Amos Oz era una de les darreres baules d'un sionisme que ja no existeix. Era vist com un traïdor per una bona part dels seus compatriotes, mentre que l'esquerra li retreia que legitimés la dreta no oposant-s'hi sempre frontalment i de manera sistemàtica (a Israel, l'eix esquerra-dreta el defineix el conflicte). En els darrers anys va renunciar a participar en actes que les ambaixades israelianes volien organitzar per a homenatjar-lo perquè estava en contra de la deriva ultradretana dels governs de Netanyahu, però a bona part de l'esquerra europea mai no li va semblar prou res que no fos un rebuig total a l'estat i a la seva pròpia existència. "Jo estimo Israel, fins i tot quan no el puc suportar", deia Oz.

Amos Oz va ser un dels primers a alertar dels problemes de l'ocupació després de la Guerra dels Sis Dies, l'any 1967, i sempre va defensar la creació d'un estat palestí sobirà amb capital a Jerusalem Est. Estava en contra d'un estat binacional perquè creia que els estats multinacionals –amb l'excepció, segons ell, de Suïssa- són sempre una mala idea perquè tendeixen a la dominació d'un grup per damunt dels altres. Oz donava la volta als raonaments de banda i banda amb molta habilitat: "Si no s'estableixen dos estats, només n'hi haurà un, i no serà un estat binacional perquè no existeix tal cosa: serà un estat àrab des del mar fins al Jordà, tard o d'hora. Amb una etapa intermèdia de dictadura dels jueus sobre els àrabs i l'oposició o sense ella, amb una etapa intermèdia d'horrible violència i torrents de sang o sense ella, amb una etapa intermèdia d'apartheid o sense ella" I hi afegia: "No tinc cap problema amb els àrabs, al contrari: m'agrada viure amb ells. Només tinc un problema: no vull ser una minoria, ni aquí ni enlloc. Sobretot després del que em van explicar els meus pares i els meus avis".

Amos Oz és un dels darrers representants d'aquell sionisme idealista que buscava construir un estat on els jueus poguessin ser radicalment lliures i créixer espiritualment en una societat justa i igualitària. D'aquell vell ideal, avui en queda ben poca cosa. Els vells pioners han anat morint sense haver-lo sabut transmetre i el pensament d'Amos Oz ha quedat arraconat per un sionisme modern conservador que, encara que costi de dir, té molt a veure amb els canvis demogràfics experimentats per un país que ha crescut a base de grans onades migratòries amb orígens molt diversos.

En la qüestió d'Israel, el maniqueisme és la norma. Llegir Amos Oz o escoltar les seves conferències a Youtube pot ajudar a eliminar prejudicis a banda i banda d'aquestes trinxeres absurdes que estan tan esteses a Catalunya.