Segona setmana del judici del cas Palau. Després de vuit anys d’espera assistim més a una representació teatral, amb guió pactat dels personatges, que no pas a un judici on rendir comptes a la ciutadania per un espoli d’escàndol.

Ara farà gairebé un any que vaig entrevistar Joan Llinares, qui va destapar el desfalc del Palau de la Música. Acabaven de sortir a la llum els "papers de Panamà". Vam parlar de corrupció i de transparència; també de Félix Millet. L'actual gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona, em va dir: “Si hi ha corrupció, és perquè determinada política la considera part del sistema”.  

Llinares va agafar les regnes de la institució només uns dies després de l'escorcoll dels Mossos a la Fundació Orfeó-Palau. Això era el juliol del 2009 i va marxar al desembre del 2010. Segons el seu relat, dels dos milions d'euros que s'especulava que Millet s'havia endut, les auditories que va encarregar van destapar-ne 35. “I perquè el jutge ens va dir que no portéssim temes de més de deu anys d'antiguitat que podien haver prescrit”. I d’aquests 35 milions, "nou encara no se sap on són". 

Ni el 3% de comissions, com en el seu dia va revelar Pasqual Maragall, ni el 4% que va confessar Félix Millet aquesta setmana. “Les comissions eren del 4,5%”, va afegir Llinares, divendres a El matí de Catalunya Ràdio. Aquest advocat, conegut per ser un gerent honest i meticulós, serà testimoni en el judici del cas Palau a finals de març. “Una de les anomalies del sistema judicial és que uns puguin mentir i no passi res i, altres, puguem ser acusats de fals testimoni. Si el meu testimoni és fals, se’m podria obrir un procediment penal, castigat amb presó”.

De corrupció n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà, com apunta el web Llums i Taquígrafs impulsat per la CUP, on es fa una radiografia de la corrupció, el frau i les impunitats als Països Catalans. Es documenta que a Catalunya hi ha més de 16.000 milions d'euros de frau fiscal i 700 investigacions obertes. Llinares considera que el frau fiscal es fomenta des d'Hisenda. “I està fet amb tota la intenció del món. El 80% de la feina dels inspectors controlen els autònoms, les petites empreses i a l'emprenedor. Les grans fortunes queden fora de la mirada dels inspectors”.  

Malgrat tot, en acabar l’entrevista d’ara fa un any, Llinares em va deixar anar amb un to optimista: “Estic convençut que un dia tindrem una societat moderna i transparent on els ciutadans confiaran en el poder polític”. Això si les anomalies del sistema judicial no ens posen més entrebancs. Anem de cas en cas, de judici en judici, sense que es retornin els diners robats ni es vegin grans penediments.