L’elecció d’avui de l’alcaldable socialista per Barcelona pot posar en qüestió el lideratge de Pere Navarro. Vista des de fora, la segona part de les primàries és una tria entre dos candidats intercanviables, que representen l’aparell del PSC; s’han esbandit els representants del sector crític, i avui només es tractaria d’una celebració de l’endogàmia del nucli dur del partit.  Però   una anàlisi més en detall permet trobar diferències entre Jaume Collboni i Carmen Andrés, si bé no en termes ideològics, sí pel que fa a l’estil i, especialment, als suports interns de cadascú.

Segons aquesta anàlisi, Jaume Collboni no és el candidat preferit de Pere Navarro; el seu principal valedor seria Miquel Iceta, un dirigent que continua mantenint un pes molt destacat a la seu del carrer Nicaragua, encara que últimament no se l’hagi vist en primera línia mediàtica. Collboni, de fet, va ser apartat ara fa un any de portaveu parlamentari, en benefici de Maurici Lucena, un polític nouvingut al partit, que compta amb la confiança del líder oficial. Per sota de Lucena, i més a prop del líder que Collboni, hi ha l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. Navarro també ha mantingut Iceta com a secretari de la mesa del Parlament, un càrrec de molt poc lluïment.

En conseqüència, Navarro veuria de més bon ull Carmen Andrés, la candidata de Nou Barris. Tant en el cas de l’actual primer secretari socialista com en el de la regidora, es tracta de dirigents que han arribat a la primera línia amb un perfil baix. Algunes fonts afirmen també que Andrés podria tenir el suport de José Zaragoza, un altre dels homes forts de l’aparell. Tot i que aquesta opinió no la comparteixen altres persones coneixedores del procés, el cert és que mentre José Montilla era el primer secretari, Zaragoza i Iceta rivalitzaven pel segon lloc de direcció del partit.

Si es confirma el resultat del primer torn de les primàries, i el guanyador és Jaume Collboni, el lideratge de Pere Navarro rebrà un cop intern. No serà la primera vegada que la federació de Barcelona del partit va per un camí diferent al de la direcció nacional, però era molt més senzill de suportar quan el PSC ocupava espais de poder respectables, cosa que no és el cas avui per avui.