Les declaracions de l'exministre de l'Interior José Barrionuevo al diari El País admetent que va ordenar diverses accions del GAL han sacsejat l'opinió pública. L'entrevista es converteix en la confirmació del que ja se sabia, però expressat des d'una impunitat i fredor absolutes. Barrionuevo no es talla i s'expressa amb desvergonyiment sobre diversos episodis sagnants protagonitzats per les cavegueres de l'Estat. 

En alguns moments, l'exministre empra expressions bastant matusseres i aporta  alguns detalls sòrdids sobre episodis del terrorisme d'Estat. Ho fa quan reconeix que va ordenar capturar en sòl francès el dirigent etarra Larretxea Goñi: "Era un tipus tan gran que no cabia en el maleter del cotxe, i com que es va resistir, van arribar els gendarmes i van desbaratar l'operació". "Això és guerra bruta?", li pregunta el periodista. "És això", respon Barrionuevo. 

L'exministre socialista expressa sense embuts que l'Estat considerava la lluita contra ETA una guerra en què valia tot: "Jo no puc actuar contra els qui estan disparant des del meu costat, encara que engeguin algun tret equivocat". I deixa moltes coses al descobert quan explica que Mariano Rajoy, ministre de l'Interior quan va haver d'ingressar a la presó, li va comunicar que no permetria que mai hi tornés a entrar. 

La història de l'exministre de l'Interior és també la de la història recent d'Espanya i posa al seu lloc molts mites de la Transició. Barrionuevo i qui va ser el seu secretari d'Estat, Rafael Vera, van ser processats i condemnats a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey. No van estar-hi ni tres mesos, indultats pel govern de José María Aznar. En aquest cas, el Tribunal Suprem va informar a favor del perdó.

Són moments aquests en què els qui tenen o han tingut poder consideren que poden mostrar-se sense filtres. L'Estat sembla haver renunciat en molts llocs a l'autoritat que li atorga en les democràcies un sentit o una ètica de servei. Quan el poder actua de manera grollera i, a més, ho explica, perd el component d'autoritat moral que resulta imprescindible perquè els ciutadans s'hi puguin sentir reflectits.

Les paraules de Barrionuevo corroboren el rostre més tèrbol del felipisme. L'exministre estava molt a prop de la X del GAL i el mite Felipe González -ja molt desmillorat- pateix una nova erosió. La primera experiència de govern socialista després de la Guerra Civil va tenir de ministre de l'Interior un polític que ordenava segrestos. Finalment, les declaracions de l'exmàxim responsable de les forces de seguretat espanyoles diuen molt de les insuficiències de la democràcia postfranquista. Com recorda l'autor de l'entrevista, Miguel González, Barrionuevo no té un carrer al seu lloc de naixement, Béjar. Hi té una avinguda.