Opinió

Barcelona m’esborrona, Catalunya em fa patir

«L'"oblit" en la regulació dels lloguers de temporada posa la catifa vermella a l’arribada dels passavolants vinculats a la Copa Amèrica en detriment de les veïnes i veïns»

Eulàlia Reguant
16 de gener del 2024
Actualitzat el 02 d'abril a la 13:07h

Març de 2022. Fotografia d’Ada Colau, Jaume Collboni, Roger Torrent i Pere Aragonès i una copa al mig. Una imatge que ens remetia a la infausta fotografia de Rita Barberà i Francisco Camps amb la Copa Amèrica de Vela.

Cap debat públic. Només unes estimacions elaborades pels propis promotors dels impactes econòmics que si bé són discutibles el que és evident és que no tenen en compte els impactes socials i ambientals als barris més propers al Port de Barcelona. De fet, de moment, només tenim la certesa dels 80 milions que com a mínim hi destinaran les administracions públiques. Si a això li sumem la clàusula que estableix la cancel·lació “preferent i prioritària” dels avals prestats pels finançadors privats, ja tenim clar que davant qualsevol eventualitat l’administració pública “salvarà” l’inversor privat. València i Auckland, ciutats que han acollit la Copa de Vela en anteriors ocasions, han tancat amb pèrdues. Avís a navegants.

“Catalunya mira el mar” va dir el conseller Torrent per justificar l’acord. No sé exactament de qui parla. Fruit de la transformació de Barcelona pels Jocs Olímpics, el Port Vell i la Marina del Port es van convertir en un espai de mera explotació econòmica allunyada de veïns i veïnes de la ciutat. Ara s’obre la porta al fet que l’Autoritat Portuària exploti i especuli encara més a la zona. Però suposo que ja era això a què es referia el conseller quan va arribar a afirmar el dia que s’anunciava l’acord per celebrar la Copa de Vela a la ciutat que es tractava de posicionar “la Marca Barcelona a mercats turístics” i que res tenia a veure amb una competició esportiva. La pregunta que hauria de contestar és quin és el model de país que vol projectar perquè és evident que no estem parlant ni d’un esport de majories ni d’una activitat que pugui gaudir el públic en general.

Que a la Barceloneta un pis de 30 metres quadrats costi, mínim, 1.300 euros al mes és només una mostra de la sagnia per les veïnes i veïns a la ciutat i en especial a les dels barris de la façana marítima. La llei d’habitatge es va aprovar fa uns mesos a l’Estat i la regulació de lloguers que portava associada ha tardat molts mesos a concretar-se. De fet, fins al febrer no s’aplicarà a Catalunya i encara està per veure en quins termes. Però l’"oblit" en la regulació dels lloguers de temporada posa la catifa vermella a l’arribada dels passavolants vinculats al gran esdeveniment en detriment de les veïnes i veïns. Quina casualitat que just oblidin els lloguers de temporada a les portes de l’arribada de mínim 2.000 persones vinculades a l’organització de la Copa Amèrica que passaran només una temporada a la ciutat sense cap interès ni voluntat d’arrelar-hi.

En plena emergència climàtica que ja no és res llunyà quan vivim una sequera que ja té conseqüències directes en la pagesia del país, es fa estrany (i preocupant) que no hi hagi cap informe dels impactes ambientals de l’esdeveniment. I algú dirà: “Oh! La vela no contamina”, però per exemple, Emirates Team NZ, guanyador de la darrera edició de la Copa Amèrica, va calcular que les emissions de participar en la competició van ser l’equivalent a 3.700 tones de CO2, i que en l’edició de Barcelona, el volum total d’emissions seria l’equivalent a 66.600 tones de CO2, o també caldria analitzar l’impacte ambiental de més de dos milions i mig de visitants a la ciutat (sumats als més de 7 milions anuals segons les xifres de 2022) que es calcula que vindran per l’esdeveniment.

Impactes econòmics discutibles sobretot per les classes populars de la ciutat, expulsió de veïnes i veïns dels barris, impactes ambientals que s’entreveuen, però ni l’Ajuntament ni la Generalitat han fet cap informe ni han plantejat cap compensació. Sembla i recorda els debats al voltant dels Jocs Olímpics d'hivern, la nova terminal de creuers o l’ampliació de l’aeroport. De fet, en tots aquests casos l’únic debat públic que ha existit, s’ha produït gràcies a l’organització popular que ha forçat a les administracions públiques a parlar, escoltar no hi semblen massa habituats. El que sí que va fer la pressió de la Plataforma Stop JJOO és obligar al govern d’ERC acceptar la necessitat de convocar una consulta vinculant als Pirineus. Per això, és preocupant que en aquest cas, ERC, en primer lloc, però també els comuns facin passos enrere i hagin acceptat acríticament la proposta d’un dels principals lobbies de la ciutat, com és Barcelona Global. De nou, una combinació d’interessos de la Patronal i Foment del Treball amb la complicitat del Govern de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament. De nou, una aposta més de desplegament de l'"Agenda del Reencuentro" que tant ha defensat Sánchez Llibre.

Octubre de 2023. Fotografia de veïnes de la Barceloneta, Nucli Antic, Poble Sec, i altres barris de la ciutat. Presentació de la Plataforma No a la Copa Amèrica. Una imatge que recorda que Barcelona no és un aparador i que les veïnes i veïns no són figurants, que volem ser protagonistes de la vida a la ciutat. Dissabte a la Barceloneta serà de nou l’organització popular la que obrirà el debat necessari i parlarà d’allò que els governs i la Patronal no volen explicar.

Soc llicenciada en Matemàtiques. Vaig ser diputada de la CUP Crida Constituent (2015-2017, 2019-2023) i regidora de la CUP Capgirem Barcelona (2017-2019). He participat en organitzacions de finances ètiques i en favor de la justícia global. Soc activista en defensa dels drets dels pobles i la sobirania popular.

El més llegit