Una xinxeta del Google Maps enmig dels camps d'arròs i un text que diu: "Més avall ja no es pot continuar. Tot és mar". Un tuit de l'escriptora Maria Climent aquest matí ens ajudava a fer-nos una idea dels efectes de la llevantada al Delta de l'Ebre. L'aigua salada negant els cultius fins a tres quilòmetres endins, el riu desbordat, destrosses "esgarrifoses"...
I, mentrestant, la televisió pública girava els ulls, ves per on, cap a Girona. El perill que es desbordés l'Onyar era greu, però les destrosses al sud ja eren una realitat. Amb tot, el menú informatiu al Telenotícies de TV3 -al del migdia; al vespre ho han rectificat després de les queixes- i a diversos mitjans de comunicació prioritzava els icònics ponts gironins al límit de capacitat i les casetes de colors a tocar de l'aigua. En canvi, deixava per més tard explicar les afectacions a un Delta històricament oblidat.
El centralisme informatiu i la poca atenció cap al sud del Principat es va posar de manifest també amb l'accident a la petroquímica de Tarragona la setmana passada. L'explosió va fer saltar totes les alarmes però, tal com diversos companys periodistes van fer notar, poques hores després els focus mediàtics van deixar d'apuntar-hi i es van passar per alt problemes de fons com la seguretat, la contaminació de l'aire o l'estructura productiva de la zona.
Riem perquè una ràdio espanyola anuncia com a tragèdia nacional el tancament d'una xurreria al carrer Colón, però el Vivir de La Vanguardia obre amb la prohibició d'entrar amb gossos al Turó Park. Fem d'un pessebre en una plaça un debat nacional, tractem els problemes de transport públic com si tothom vivís a la zona 1 de l'àrea metropolitana. Els mitjans catalans no són gaire menys centralistes amb Barcelona que els espanyols ho són amb Madrid.
Però si la Barcelunya informativa té encara un problema afegit, és que quan allarga la mirada té el coll girat amunt. Veu la capital i, després, els llocs on els barcelonins -o millor dit, l'elit periodística i cultural del país- estiuegen o instagramegen. Algú va dir un dia que per ell el món era Barcelona, l'Empordà i Nova York. No és el mateix que un fet passi a Girona, Berga o L'Empordà que no que passi a Les Garrigues, Lleida, Tivissa o Amposta. Continua havent-hi un tractament diferenciat entre una zona i una altra", deia Sofia Cabanes, impulsora del digital ebrenc Aguaita, associat de NacióDigital.
Escric això des de la perifèria no urbana però des de la Catalunya Vella, on l'oblit mediàtic no és mai tan gran. I ho dic amb el risc de pecar d'injusta i oblidar excepcions importants, conscient que això donaria per un debat llarg, mil matisos i unes quantes tesis doctorals. Però sabent, també, que els exemples els tenim a cabassos i l'actualitat últimament ens n'ofereix sovint. I que ja és hora que ens arremanguem per canviar-ho.
I, mentrestant, la televisió pública girava els ulls, ves per on, cap a Girona. El perill que es desbordés l'Onyar era greu, però les destrosses al sud ja eren una realitat. Amb tot, el menú informatiu al Telenotícies de TV3 -al del migdia; al vespre ho han rectificat després de les queixes- i a diversos mitjans de comunicació prioritzava els icònics ponts gironins al límit de capacitat i les casetes de colors a tocar de l'aigua. En canvi, deixava per més tard explicar les afectacions a un Delta històricament oblidat.
El centralisme informatiu i la poca atenció cap al sud del Principat es va posar de manifest també amb l'accident a la petroquímica de Tarragona la setmana passada. L'explosió va fer saltar totes les alarmes però, tal com diversos companys periodistes van fer notar, poques hores després els focus mediàtics van deixar d'apuntar-hi i es van passar per alt problemes de fons com la seguretat, la contaminació de l'aire o l'estructura productiva de la zona.
Riem perquè una ràdio espanyola anuncia com a tragèdia nacional el tancament d'una xurreria al carrer Colón, però el Vivir de La Vanguardia obre amb la prohibició d'entrar amb gossos al Turó Park. Fem d'un pessebre en una plaça un debat nacional, tractem els problemes de transport públic com si tothom vivís a la zona 1 de l'àrea metropolitana. Els mitjans catalans no són gaire menys centralistes amb Barcelona que els espanyols ho són amb Madrid.
Però si la Barcelunya informativa té encara un problema afegit, és que quan allarga la mirada té el coll girat amunt. Veu la capital i, després, els llocs on els barcelonins -o millor dit, l'elit periodística i cultural del país- estiuegen o instagramegen. Algú va dir un dia que per ell el món era Barcelona, l'Empordà i Nova York. No és el mateix que un fet passi a Girona, Berga o L'Empordà que no que passi a Les Garrigues, Lleida, Tivissa o Amposta. Continua havent-hi un tractament diferenciat entre una zona i una altra", deia Sofia Cabanes, impulsora del digital ebrenc Aguaita, associat de NacióDigital.
Escric això des de la perifèria no urbana però des de la Catalunya Vella, on l'oblit mediàtic no és mai tan gran. I ho dic amb el risc de pecar d'injusta i oblidar excepcions importants, conscient que això donaria per un debat llarg, mil matisos i unes quantes tesis doctorals. Però sabent, també, que els exemples els tenim a cabassos i l'actualitat últimament ens n'ofereix sovint. I que ja és hora que ens arremanguem per canviar-ho.