Som a les portes del judici de l'1-O i la tensió -i les especulacions- s'acumulen. Les implicacions polítiques del procés judicial i de la sentència, sigui quina sigui aquesta, són òbvies i, a més, la vista avançarà en paral·lel a la precampanya de les eleccions europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig. Un moment elèctric.

La justícia està sota els focus. El poder judicial se sap observat i és conscient que el Tribunal Europeu dels Drets Humans dirà, probablement, la darrera paraula en el cas. Però això serà després. Ara, el quadre escènic en què es mou el Tribunal Suprem és tot un altre. A diferència d'altres casos, el cert és que l'Estat té en la causa contra els dirigents sobiranistes un aliat poderós: la majoria de la societat i l'opinió pública espanyola. És aquest un factor gens negligible per escrutar el futur immediat.   

S'ha afirmat que la justícia espanyola afronta el judici de l'1-O molt erosionada. I és cert. La sentència de les hipoteques va desgastar profundament el Suprem i el va fer xocar de ple amb una majoria clara de la societat espanyola. La decisió de confirmar que han de ser els clients els que assumeixin l'impost per constituir les hipoteques, enfront de la sentència del 16 d'octubre que podia canviar la doctrina, va desfermar un fort rebuig social. En aquell moment, els magistrats van sentir l'escalf de la majoria social al clatell.

Altres sentències recents també han desacreditat els tribunals espanyols. Va ser el cas de la que va emetre l'Audiència de Navarra pel cas de "La Manada", condemnada per abús sexual, però no pas per violació, com sí que demanava la víctima. Una sentència confirmada amb posterioritat pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra i que espera  la resolució dels recursos al Suprem. Val a dir que en el cas de "La Manada" es va produir una forta repercussió tant a l'estat espanyol com internacional. I això no va fer canviar el criteri dels tribunals navarresos.

En el cas de l'1-O, les coses són diferents. A diferència del cas de les hipoteques i de l'agressió de Navarra, contra els dirigents independentistes els jutges no se senten sols. Se saben acompanyats. Tenen una majoria mediàtica a favor, són conscients que un veredicte contundent serà rebut amb l'aplaudiment de tot el bloc de la dreta espanyola, que ara empeny amb força. Però també per sectors del PSOE. I saben que tindrà la comprensió d'àmbits més "centrats" de l'opinió espanyola, que poden indignar-se davant una sentència com la de les hipoteques, però que "comprendran" una sentència exemplaritzant per l'1-O.

En un moment en què, arreu, les institucions polítiques topen amb fortes convulsions socials, a Espanya, un càstig "als catalans" pot acabar sent un instrument de cohesió entorn de l'Estat. A diferència de les sentències de les hipoteques i de la Manada, els magistrats saben que contra els dirigents sobiranistes, un veredicte dur tindrà darrera la majoria de la societat espanyola. La temptació per a una sentència en què "el pulso no temblará" serà alta.