En un moment de preocupació pels mals resultats en lectura i escriptura dels nens i joves de Catalunya, les biblioteques són un servei públic comunitari a potenciar i a considerar. La setmana passada el Dr. Antoni Bayés, reconegut cardiòleg vigatà, va donar una part de la seva obra publicada a la Biblioteca Pilarín Bayès de Vic i a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Les biblioteques públiques han esdevingut un espai extraordinari de cultura, de cohesió i d’intercanvi entre persones diverses.
La Mancomunitat de Catalunya, en un context d’alt analfabetisme (40%), va promoure en la dècada 1915-1925 un projecte de modernització social que va posar èmfasi en el paper social de la cultura. Prat de la Riba va encarregar a Eugeni d’Ors la creació la xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, valent-se del sentit de l’arquitectura noucentista. Posteriorment, Jordi Rubió va agafar el relleu amb l’objectiu de convertir les biblioteques en espais, instruments de transformació social. El model de finançament i gestió de les noves biblioteques públiques seguien el model d’Andrew Carnegie, empresari i filantrop estatunidenc d’origen escocès, amb una aliança entre el govern municipal, les entitats culturals de les ciutats i la Mancomunitat. Els patronats locals pretenien sumar el compromís polític i el civil, amb els Intel·lectuals i associacions culturals. Els infants, per primera vegada, eren reconeguts com a tals i es va veure necessari que fossin usuaris de les biblioteques públiques. Fins llavors, els infants eren poc presents a les biblioteques dels casinos, dels centres obrers o les populars. Les dones començaven a entrar a les biblioteques encara que en seccions pròpies amb els llibres que se suposava que eren del seu interès com l’economia domèstica, l’educació i salut dels fills, la cuina o la moda. Carles Rahola (Cadaqués 1881-Girona 1939), intel·lectual català assassinat pel franquisme, deia en la seva conferència en la inauguració de la Biblioteca de Girona: estimem els llibres. En el seu Breviari de Ciutadania (1933) escriu El llibre ens allibera i ens fa néixer unes ales subtils en el nostre esperit.
Catalunya disposa d’una xarxa de biblioteques públiques molt nombrosa que configuren el sistema de lectura pública de Catalunya. El 95% dels catalans tenen una biblioteca en el seu municipi o molt a prop. Catalunya disposa de 427 equipaments, una part molt important municipals, dins les xarxes de les quatre Diputacions. Més de 2050 treballadors en les biblioteques. El 48% dels catalans tenen carnet d’una biblioteca pública (61% a les comarques gironines, 55% al Camp de Tarragona, 53% a la demarcació de Lleida, 52% a les Terres de l’Ebre i 45% a les comarques de Barcelona).
El 98% dels catalans de 14 anys o més, segons l'enquesta oficial del 2021, és lector. El 79% llegeix premsa, el 71% llibres, 29% revistes i 10% còmics. El 72% de manera habitual a través de les xarxes, internet. El 43% per plaer en el temps lliure, el 34% per feina o estudis i el 23% les dues. Entre els lectors el català és el preferent només en el 32%, el 65% castellà i el 3% altres llengües. En la franja d’edat de 10 a 13 anys, el 58% llegeix regularment. Els ajuntaments de Catalunya, amb el suport de les diputacions, han preservat i innovat la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, hereva de la iniciada amb la Mancomunitat de Catalunya.
La Biblioteca Pilarín Bayés de Vic és un dels exemples. Els vigatans, els osonencs, van escollir el nom de la ninotaire Pilarín Bayès per votació popular. Vic disposava de dues biblioteques, la de la Caixa de Pensions inaugurada l’any 1929 i la Biblioteca Jaume Balmes oberta l’any 1931. La cessió a l’Ajuntament va permetre fusionar les dues en la Biblioteca Joan Triadú. L’any 2022 s’inaugurà la Biblioteca de Vic, comarcal, amb arquitectura i usos del segle XXI, formant part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Situat en el solar de les antigues Casernes de la Guàrdia Civil on va tenir lloc l’atemptat terrorista que van morir deu persones i 44 ferits. Arquitectura lluminosa, amable, acollidora, confortable de l’equip BCQ-Toni Casamor que permet identificar els espais pels diferents usos. Situada en la frontera de Vic Nord i Vic Sud, al costat del riu, en el barri del Remei, amb una alta diversitat d’orígens, de llengües. Les biblioteques també són cosidores de les ciutats. La Biblioteca disposa d’espais de lectura per a tothom i propis per a nens, famílies i joves. També espai d’informació ciutadana, servei de préstec, espai de lectura de diaris i revistes, sala de videojocs, aula multilingüe, espais multimèdia, laboratori de música per aprenentatges musicals i experimentació musical de grups amb campana acústica (Espai Lab Ausa), sales de reunions i treballs, sala d’actes, cafeteria-restaurant i aparcament. Tots però especialment els nens i joves hi poden trobar literatura, tecnologia i música. Unes mil persones, de totes les edats, condicions socioeconòmiques i país d’origen, usen diàriament la Biblioteca.
Les biblioteques poden esdevenir un instrument extraordinari de cohesió social, de promoció de la lectura, l’escriptura i la cultura. La cultura és generadora de benestar al llarg de tota la vida, d’igualtat d’oportunitats i forma part de les accions de millorar la comprensió lectora, l’expressió oral i l’escriptura. Com diu l’investigador David Bueno, el cervell pot entrenar-se i convertir amb plaer la lectura. Les biblioteques poden propiciar parelles lingüístiques i de lectura arreu del país. La promoció del català com a vehicle relacional en les activitats de les biblioteques pot ser cohesionador. El sistema públic de lectura, d’accés universal, les biblioteques, és un element d’entorn de primer ordre del sistema educatiu, recollit en el Pla Nacional del llibre i la lectura del 2023.
Pensem, com deien els noucentistes, amb les biblioteques com a “Temples de Civilitat i Cultura”, “Santuaris del Saber”, per a tothom, no només d’unes elits com durant segles. Cal però trobar la motivació, el plaer per la literatura i tenir competències amb la lectura i escriptura.
La Mancomunitat de Catalunya, en un context d’alt analfabetisme (40%), va promoure en la dècada 1915-1925 un projecte de modernització social que va posar èmfasi en el paper social de la cultura. Prat de la Riba va encarregar a Eugeni d’Ors la creació la xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, valent-se del sentit de l’arquitectura noucentista. Posteriorment, Jordi Rubió va agafar el relleu amb l’objectiu de convertir les biblioteques en espais, instruments de transformació social. El model de finançament i gestió de les noves biblioteques públiques seguien el model d’Andrew Carnegie, empresari i filantrop estatunidenc d’origen escocès, amb una aliança entre el govern municipal, les entitats culturals de les ciutats i la Mancomunitat. Els patronats locals pretenien sumar el compromís polític i el civil, amb els Intel·lectuals i associacions culturals. Els infants, per primera vegada, eren reconeguts com a tals i es va veure necessari que fossin usuaris de les biblioteques públiques. Fins llavors, els infants eren poc presents a les biblioteques dels casinos, dels centres obrers o les populars. Les dones començaven a entrar a les biblioteques encara que en seccions pròpies amb els llibres que se suposava que eren del seu interès com l’economia domèstica, l’educació i salut dels fills, la cuina o la moda. Carles Rahola (Cadaqués 1881-Girona 1939), intel·lectual català assassinat pel franquisme, deia en la seva conferència en la inauguració de la Biblioteca de Girona: estimem els llibres. En el seu Breviari de Ciutadania (1933) escriu El llibre ens allibera i ens fa néixer unes ales subtils en el nostre esperit.
Catalunya disposa d’una xarxa de biblioteques públiques molt nombrosa que configuren el sistema de lectura pública de Catalunya. El 95% dels catalans tenen una biblioteca en el seu municipi o molt a prop. Catalunya disposa de 427 equipaments, una part molt important municipals, dins les xarxes de les quatre Diputacions. Més de 2050 treballadors en les biblioteques. El 48% dels catalans tenen carnet d’una biblioteca pública (61% a les comarques gironines, 55% al Camp de Tarragona, 53% a la demarcació de Lleida, 52% a les Terres de l’Ebre i 45% a les comarques de Barcelona).
El 98% dels catalans de 14 anys o més, segons l'enquesta oficial del 2021, és lector. El 79% llegeix premsa, el 71% llibres, 29% revistes i 10% còmics. El 72% de manera habitual a través de les xarxes, internet. El 43% per plaer en el temps lliure, el 34% per feina o estudis i el 23% les dues. Entre els lectors el català és el preferent només en el 32%, el 65% castellà i el 3% altres llengües. En la franja d’edat de 10 a 13 anys, el 58% llegeix regularment. Els ajuntaments de Catalunya, amb el suport de les diputacions, han preservat i innovat la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, hereva de la iniciada amb la Mancomunitat de Catalunya.
La Biblioteca Pilarín Bayés de Vic és un dels exemples. Els vigatans, els osonencs, van escollir el nom de la ninotaire Pilarín Bayès per votació popular. Vic disposava de dues biblioteques, la de la Caixa de Pensions inaugurada l’any 1929 i la Biblioteca Jaume Balmes oberta l’any 1931. La cessió a l’Ajuntament va permetre fusionar les dues en la Biblioteca Joan Triadú. L’any 2022 s’inaugurà la Biblioteca de Vic, comarcal, amb arquitectura i usos del segle XXI, formant part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Situat en el solar de les antigues Casernes de la Guàrdia Civil on va tenir lloc l’atemptat terrorista que van morir deu persones i 44 ferits. Arquitectura lluminosa, amable, acollidora, confortable de l’equip BCQ-Toni Casamor que permet identificar els espais pels diferents usos. Situada en la frontera de Vic Nord i Vic Sud, al costat del riu, en el barri del Remei, amb una alta diversitat d’orígens, de llengües. Les biblioteques també són cosidores de les ciutats. La Biblioteca disposa d’espais de lectura per a tothom i propis per a nens, famílies i joves. També espai d’informació ciutadana, servei de préstec, espai de lectura de diaris i revistes, sala de videojocs, aula multilingüe, espais multimèdia, laboratori de música per aprenentatges musicals i experimentació musical de grups amb campana acústica (Espai Lab Ausa), sales de reunions i treballs, sala d’actes, cafeteria-restaurant i aparcament. Tots però especialment els nens i joves hi poden trobar literatura, tecnologia i música. Unes mil persones, de totes les edats, condicions socioeconòmiques i país d’origen, usen diàriament la Biblioteca.
Les biblioteques poden esdevenir un instrument extraordinari de cohesió social, de promoció de la lectura, l’escriptura i la cultura. La cultura és generadora de benestar al llarg de tota la vida, d’igualtat d’oportunitats i forma part de les accions de millorar la comprensió lectora, l’expressió oral i l’escriptura. Com diu l’investigador David Bueno, el cervell pot entrenar-se i convertir amb plaer la lectura. Les biblioteques poden propiciar parelles lingüístiques i de lectura arreu del país. La promoció del català com a vehicle relacional en les activitats de les biblioteques pot ser cohesionador. El sistema públic de lectura, d’accés universal, les biblioteques, és un element d’entorn de primer ordre del sistema educatiu, recollit en el Pla Nacional del llibre i la lectura del 2023.
Pensem, com deien els noucentistes, amb les biblioteques com a “Temples de Civilitat i Cultura”, “Santuaris del Saber”, per a tothom, no només d’unes elits com durant segles. Cal però trobar la motivació, el plaer per la literatura i tenir competències amb la lectura i escriptura.