La comunitat científica està analitzant les conseqüències per la salut de l’escalfament global. Sabem que aquest comporta més onades de calor, de fred, inundacions, sequeres, ventades en llocs del planeta que estaven fora del risc de fenòmens com huracans, tornados. Igual que és evident l’efecte de l’escalfament global en els conreus, en la vegetació, en la flora, fauna, en els rius, en el nivell del mar, en els boscos, la Unió Europea ha alertat que els nous fenòmens meteorològics provocaran major mortalitat, de les 3.000 persones actuals a unes 152.000.

Hi ha evidència científica que en els mesos d’hivern i estiu, durant els dies de canvis sostinguts en temperatures baixes o altes, augmenta la mortalitat de les persones amb salut fràgil, amb malaltia crònica avançada, entre les  persones que viuen soles o amb major precarietat social, habitacional i de treballadors exposats a condicions extremes, sense proteccions.

La mitjana mensual de mortalitat a Catalunya, els darrers anys, està entorn a 4.000 persones i els mesos de més fred es pot arribar a 6.000 i alguns anys, vinculats a major incidència de grip i infeccions respiratòries agudes, a 8.000. Durant les onades de calor la mortalitat pot augmentar un 10-20% i fins a 40-50%, excepcionalment. Catalunya disposa de sistemes d’informació estandarditzats i de programes de predicció i prevenció comunitària tant durant l’hivern com estiu (PIDIRAC, registre d’infeccions, activitat assistencial sanitària, mortalitat i, des del 2004, POCS, Pla Prevenció Onada Calor, liderat per l’atenció primària sanitària i els dos coordinats amb el Servei Meteorologia de Catalunya per activar alertes). Enguany els registres de temperatures durant juny, juliol i agost són les segons més alts i persistents, després del 2003. Aleshores van publicar-se dades d’increments importants de mortalitat a molts països europeus i també a Catalunya.

Estem davant de canvis en les perspectives de millores en l’esperança de vida? Òbviament, cal recordar les grans diferències entre continents i estats del món. Entre els estats que tenen una esperança de vida entorn dels 81-84 anys destaquen Hong Kong, Japó, Espanya, Islàndia, Liechtenstein, Singapur, Itàlia, Austràlia, Israel, França, Luxemburg, Suècia, Corea del Sud, Noruega i entre 46 a 55 anys trobem Sierra Leona, Botswana, Swazilàndia, Lesotho, Congo, República Centroafricana, Moçambic, Costa Marfil, Txad, Angola, Nigèria, Guinea Equatorial, Burundi, Guinea Bissau i Mali. Probablement els països africans milloraran la seva esperança de vida si milloren les condicions de vida i l’accés a aigua potable, a vacunes, a tractaments, al sistema sanitari, pel que fa sobretot al control de les malalties infeccioses infantils, les diarrees, la malària, la sida i la tuberculosi.

Però l’OMS alerta de tres pandèmies en aquest segle: l’obesitat, la contaminació i el canvi climàtic. Factors des de finals del segle passat i corroborats en el segle actual com a grans determinants de la qualitat de vida, de la morbiditat i mortalitat, i a més empitjora entre persones de rendes baixes.

L’obesitat vinculada al sedentarisme, a la major sedestació i a canvis hàbits alimentaris amb més greixos saturats i sucres refinats justifica que les malalties circulatòries siguin la primera causa de mort i explica en gran part que l’esperança de vida als EUA sigui 78 anys ni no per damunt dels 80 anys.

Les deu causes primeres de defuncions al món són: malaltia coronària, ictus, infeccions vies respiratòries, EPOC, càncer de pulmó, tràquea i bronquis, diabetis, Alzheimer i altres demències, síndrome diarreic, tuberculosis, i accidents de trànsit. Les diarrees han disminuït un 50% durant el període 2000-2015, la sida ja no forma part de les 10 primeres causes de mort encara que anualment moren 1,1 milions de persones i per contra la diabetis ha passat de ser la causant de 1 milió de morts l’any 2000 a 1,6 milions l’any 2015.
L’obesitat, la hipertensió arterial, juntament amb la diabetis i la hipercolesterolèmia i estils de vida no saludable, com el tabaquisme, el sedentarisme i la inadequada alimentació expliquen una part molt important de la mortalitat.

Progressivament, però, al costat de l’obesitat com a pandèmia, la contaminació pren força com a factor de risc per la salut. Contaminació de l’aire, de l’aigua, dels aliments i alhora contaminació acústica i lumínica. De manera aguda, en dies d’alta contaminació, el nombre de defuncions augmenten un 1% (unes dos persones mortes més a Catalunya) i la contaminació crònica pot elevar la mortalitat un 5%. Estudis fets a Catalunya indiquen que poden atribuir unes 3.500 morts prematures a la contaminació i que les capacitats funcionals del cervell empitjoren en les zones contaminades, especialment en nens. (estudis fets per ISGlobal, Institut Salut Global de Barcelona, centre de recerca de BCN-Catalunya).

Així mateix l’escalfament a causa de la concentració d’efecte hivernacle té repercussions amb el medi i amb la vida. A Catalunya la temperatura ha augmentat 0,24 ºC cada decenni des del 1.950 fins a l’actualitat i pot arribar a 2ºC crítics entre 2030-2045 i a 4ºC abans final centenni.

Aquest escalfament comporta canvis en la salut de les persones en onades de calor més freqüents i persistents, més radiacions cutànies, i aparició de malalties infeccioses a través de vectors abans només propis de climes tropicals i subtropicals. Els vectors de sang freda, mosquits, caparres, puces, mosques són molt sensibles al clima. La presència ja consolidada de mosquit tigre, mosca negre són exemples. Poden ser possibles doncs l’aparició d'infeccions autòctones de Chikungunya, zika, dengue, malària, Lyme,...

Catalunya, des del 2005, disposa d’informes entorn el canvi climàtic (2005, 2010 i 2017) elaborats per autoritats, investigadors independents i, fa poques setmanes, es va aprovar la llei 16/2017 del canvi climàtic que busca reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) i impulsar la transició capa una economia baixa en carboni (40% 2.030, 65% 2.040 i 100% 2.050).

Nacions Unides impulsa un model de desenvolupament sostenible on la salut és l’objectiu i alhora motor de canvi. La garantia de suficiència alimentària segura està en l’agenda clara del planeta. La investigadora de la UVic Marta Rivera forma part del board mundial. La necessitat d‘integrar la visió i acció global i local en les polítiques contra la contaminació i l’escalfament, el canvi climàtic esdevenen prioritats en Salut Pública al mateix nivell que la lluita contra l’obesitat.