ARA A PORTADA
21 de març de 2014
En aquest país, un cuiner (que és un senyor que cuina) fot una truita de color blaumarí amb aroma d’espàrrecs de marge vallesà i escuma de suor de clatell de musclo de roca, bateja el plat amb el nom de: Òvuls de gallus gallus domesticus de la Costa Brava amb espermatozous de la Catalunya profunda i... apa, som-hi, sonen gralles i timbals i el fem artista i el fem famós i el fem ric. Dóna conferències gastronòmiques–intel·lectuals a universitats americanes de pel·lícules de sèrie B, li concedeixen la Creu de Sant Jordi (com a tothom), enamora esnobs i li permetem que aixequi una enciclopèdia gastronòmica de materials nobles, un museu, un restaurant on els rics de paladar i de butxaca puguin organitzar peregrinacions gastronòmiques i assaborir tots els sabors del món mundial i part de l’univers.
Fins aquí, penses, si va bé pel país em sembla fantàstic. Molt pitjor seria, per exemple, que s’obrís un Burger King a Peratallada o un McDonalds a l’Esquirol (que tot pot ser). Ara bé, el que sí emprenya és el lloc on volen aixecar la Catedral de la Forquilla, ni més ni menys que a la cala Monjoi de Roses, i per aconseguir-ho la Generalitat impulsarà una norma especial, una llei feta a mida perquè El Bulli Foundation encaixi al Parc Natural de Cap de Creus. I un es pregunta, si fem una excepció amb el xef Adrià, què passarà si el motorista Márquez demana un espai al Delta (Parc Natural del Delta de l’Ebre) per la Gas-Gas Foundation? I si la soprano Caballé demana un espai al Pla de la Calma (Parc Natural del Montseny) per a construir la La Castafiore Foundation?
Deixem que els Parcs Naturals siguin això, naturals, i que s’omplin de papallones, d’algues, de romaní, de ginesta i d’alzines sureres. Preservem-los de constructors, d’alguns polítics, d’especuladors, de militars, de roba-flors i de roba-pedres, de qualsevol individu amb ganes de modificar el que no s’hauria mai de modificar. Preservem-los, també, de la imaginació, de la suposada imaginació de personatges famosos, encara que aquests siguin els millors xefs del món i facin jocs de mans amb aromes i miracles amb les coses de menjar.
Fins aquí, penses, si va bé pel país em sembla fantàstic. Molt pitjor seria, per exemple, que s’obrís un Burger King a Peratallada o un McDonalds a l’Esquirol (que tot pot ser). Ara bé, el que sí emprenya és el lloc on volen aixecar la Catedral de la Forquilla, ni més ni menys que a la cala Monjoi de Roses, i per aconseguir-ho la Generalitat impulsarà una norma especial, una llei feta a mida perquè El Bulli Foundation encaixi al Parc Natural de Cap de Creus. I un es pregunta, si fem una excepció amb el xef Adrià, què passarà si el motorista Márquez demana un espai al Delta (Parc Natural del Delta de l’Ebre) per la Gas-Gas Foundation? I si la soprano Caballé demana un espai al Pla de la Calma (Parc Natural del Montseny) per a construir la La Castafiore Foundation?
Deixem que els Parcs Naturals siguin això, naturals, i que s’omplin de papallones, d’algues, de romaní, de ginesta i d’alzines sureres. Preservem-los de constructors, d’alguns polítics, d’especuladors, de militars, de roba-flors i de roba-pedres, de qualsevol individu amb ganes de modificar el que no s’hauria mai de modificar. Preservem-los, també, de la imaginació, de la suposada imaginació de personatges famosos, encara que aquests siguin els millors xefs del món i facin jocs de mans amb aromes i miracles amb les coses de menjar.