Ja fa més de dos anys, durant unes jornades llibertàries, la CGT de València va organitzar una videoconferència amb Noam Chomsky i li va preguntar pel suport mutu entre treballadors. Allò va ser abans que les xarxes socials el donessin per mort en una de les mentides més trepidants que hem sentit en els darrers temps. Però Chomsky, amb el verb pausat i la barba d'avi centenari, no només té una ment lúcida sinó que a més sembla gaudir d'un instint imbatible de supervivència.
(Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano)
El suport mutu? És una reacció natural de l'ésser humà que es torna encara més notòria en contextos de necessitat, diu Chomsky. I el neoliberalisme? Un engranatge dissenyat per soscavar les xarxes de solidaritat i fomentar les solucions individuals. Penseu en Ronald Reagan, que proposava desempallegar-se dels governs per posar les nostres vides en mans d'entitats privades. I és que les entitats privades no estan subjectes al control social. "Les corporacions són el més proper al totalitarisme que els humans han pogut conèixer", afegeix el professor.
L'al·legoria de l'empresa com a petita dictadura té sentit. Com a norma general, hi ha un propietari o sobirà absolut. Al seu servei actuen els càrrecs intermedis en funcions de control i vigilància sobre els treballadors rasos, els pàries, la sal de la terra. Aquesta és, a grans trets, la lògica d'una corporació si no és una cooperativa. Si la nostra jornada laboral és de vuit hores i dormim vuit hores més, resulta que vivim la meitat de la nostra vida hàbil dins una petita dictadura.
El cinema de mitja tarda ens va ensenyar que els dictadors utilitzen xarxes d'infiltrats i delators per desarmar qualsevol brot de dissidència. Portant el concepte a l'últim extrem, Channel 4 va crear un programa de telerealitat en què un alt executiu es disfressa de treballador de la seva pròpia empresa amb l'objectiu de conèixer les dinàmiques laborals i supervisar els subordinats. El format va arribar a La Sexta sota el nom d'El jefe infiltrado. Sota aquest esquema s'hi amaga un missatge subliminal: tot treballador és en el fons un potencial mal treballador.
De tot això m'he recordat després d'haver vist Infiltrats a TV3. Els aparells de l'Estat s'immisceixen a la societat civil organitzada perquè entenen que un ciutadà conscient és en el fons un potencial mal ciutadà. Però els infiltrats no exerceixen un mer paper informatiu, fulanito ha fet això, menganito ha dit allò altre. L'infiltrat policial persegueix en els moviments socials el mateix objectiu que, segons Chomsky, persegueix el neoliberalisme a les xarxes de treballadors: soscavar l'ajuda mútua, dissoldre solidaritats, instaurar desconfiances i generar una societat on només hi hagi un “jo” i no un “nosaltres”. De vegades costa distingir una empresa d'una petita dictadura, però els governs tampoc no es queden curts. Ara resulta que tenim el cap infiltrat a la feina, a l'assemblea i fins i tot en els pitjors somnis.