Areté, en grec excel·lència. Mateixa arrel etimològica que "millor", "esforç per créixer", "per millorar". Equivalent a la "virtut" de l'època de l' Antiga Roma.

Fa pocs dies, dins cicle de conferències de la Universitat Vic-Central de Catalunya, vaig assistir a una conferència organitzada per Dixit conjuntament amb la Facultat de Ciència i Tecnologia, on Ruben Junquera i David Hernández (enginyers) presentaren el projecte d'empresa Areté, liderat des d'Osona. Aquest, impulsat per directius osonencs amb el suport del Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya, intenta assajar un model d'empresa que prioritzi la cooperació entre persones, empreses i societat. L'ètica compartida com a valors conjunts. Fer coexistir la recerca de la felicitat de les persones, el rendiment de les empreses i el progrés social.

I d'ací sorgeixen aquestes reflexions.

En les societats actuals el mite de la immediatesa i el corc de la desigualtat ha fet perdre la confiança entre parts. El capitalisme, el comunisme, el socialisme, la socialdemocràcia en crisi com a models d'organització dels estats. La globalització econòmica i els riscos del canvi climàtic no disposen de govern mundial. Els populismes són els únics que surten guanyadors però sense cap nord; al contrari, més frustració a mig termini.

Catalunya no és aliena a aquesta profunda transformació i, a més, vol decidir entre ser Estat o no. En la societat líquida, en l'era de la informació global, de la ciència i a la tecnologia potser cal tornar al "jo". Està en el nostre abast per construir comunitat.
Tornem a la filosofia, als valors universals per retrobar-nos. La filosofia com a guia per l'existència, com deia Ciceró.

Els filòsofs grecs ens fan reflexionar entorn el concepte Areté. Aristòtil construeix pensament entorn la doctrina ètica en i entre les persones. Plató vol aproximar Areté a una disciplina de ciència. Isócrates aporta guia per l'home polític sinònim d'home ciutadà, a través de la recerca de la perfecció amb el conreu de l'ànima, el cos i la justícia. Tres virtuts per aconseguir l'objectiu Areté: valentia, equilibri i justícia.  Plató afegeix la quarta, la prudència. En època de l' Antiga Roma es recull el concepte assimilat a dignitat, a honor, a virtut. Ciceró, Sèneca busquen l'ideal de vida per l'individu i la societat.

En àmbits d'església, des del segle sisè l'Orde de Sant Benet amb  el seu Codi, en la seva Regla incorpora aquesta filosofia: pau, orar i treballar en la teoria de la justícia. Rellegim texts del pare Abad de Montserrat J.M.Soler quan diu: "Els trets, el caràcter de la comunitat són els vincles humans, la veu moral, és a dir els valors compartits". Darrere de la major part de les religions monoteistes i politeistes hi ha una recerca continuada de transcendència des de l'espiritualitat. El Papa Francesc reclama un codi moral compartit.

En l'època contemporània, el filòsof d'EEUU John Rawls (1921-2002) aprofundeix entorn la justícia i els drets, llibertats individuals i l'equitat. Defensor de sanitat i educació per a tothom per apoderar la persona i donar igualtat d'oportunitats i que cadascú, amb esforç, que busqui el seu camí diferent. Defensor del liberalisme humanista. "La justícia és la primera virtut de les institucions socials com la veritat ho és dels sistemes de pensament".

En els darrers anys hi ha molta reflexió entorn com aconseguir benestar individual i col.lectiu, des de la comunitat científica a la religiosa i a la política. El Premi Nobel d'Economia 2015, Angus Deaton (Princeton, USA) centra la seva recerca a comprendre el benestar humà vinculat a l'economia.

Bhutan, estat situat a l'Himalaia, de menys d'un milió d'habitants, de majoria budista, monarquia parlamentària, ha creat uns indicadors per trobar índex de Felicitat Interior Bruta en contrast amb el PIB, Índex de Producte Interior Brut. Més enllà dels resultats i la seva generalització, ha tingut la grandesa d'aportar idees per mesurar la satisfacció dels ciutadans a escala Estat, en 7 grans àmbits: econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític.

Progressivament, els organismes internacionals incorporen nous indicadors. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) incorpora la Salut Social i Mediambiental als indicadors clàssics de Salut i Serveis Sanitaris. L'Índex Desenvolupament Humà del programa de Nacions Unides de l'ONU ha incorporat la desigualtat com a element clau (Noruega i Austràlia estan en els dos primers llocs de les societats amb millor qualitat vida i menor desigualtat). Projectes i pensament d'Economia del Bé Comú ( Christian Felber, austríac, 2008), Empreses socialment i mediambientalment responsables (RSC/RSE, responsabilitat social corporativa o empresarial) formen part del corpus d'una societat que busca desenvolupament sostenible, en termes financers, ecològics, inclosos els socials.

Pot, per a molts, semblar virginal, naïf, per somiatruites utòpics ja que els canvis, argumenten, han de ser globals, político-econòmics. Sense negar aquesta necessitat de trobar un govern democràtic que lideri a, escala planetària, els reptes no pot ser excusa per actuar cadascú de nosaltres, des de la proximitat.

Podem col·legiadament a Catalunya compartir ideari Areté on la gran majoria ens sentim engrescats, còmodes. De fet, la concepció que tinc d'autogovern radica, a part de garantir estat bàsic de seguretats, el lideratge de una societat on cada persona exerceixi de ciutadà (polític de polis, en grec) i creem vincles morals. La ciència i la tecnologia al servei de la millora de la comunitat però amb humanisme com a visió.

Catalunya, objectiu Areté, Excel·lència Social.  Des de l'educació, des de l'empresa, des de les institucions públiques i privades. Es tracta de publificar el sentit dels objectius cap el bé comú. Construir confiança.