Ahir Jordi Basté, a El món a RAC-1 va retreure a Carme Chacón, ministra de Defensa i candidata del PSC al Congrés, la seva poca presència en els últims quatre anys a Catalunya, i d’aquí una derivada clara: que en aquest temps no li ha concedit mai una entrevista. Chacón, per respondre, va al·legar problemes d’agenda. Revelador. Ras i curt: en els últims quatre anys Catalunya no ha estat a la seva agenda. I d’aquí plorarà la criatura.
 
Aquest 20N a Catalunya pot passar que el PSC no tingui un daltabaix electoral de les dimensions que vaticinen totes les enquestes. L’explicació té nom i cognom: vot ocult. Tradicionalment a casa nostra aquest tipus de vot avergonyit del que fa i que no es manifesta a les enquestes per por al rebuig social ha estat patrimoni del PP. Però ara no. Els populars estan exultants i molt desacomplexats. En canvi, el vot socialista sap millor que ningú el per què a l’Estat en general i a Catalunya en particular no estan de moda les sigles PSOE. El votant de pedra picada que tenen, que hi és, hi tornarà. Però ja ni aquest sector d’irreductibles no es manifesta públicament com abans en defensa de la seva tria. Ho admeten des del mateix PSC. I és molt simptomàtic.
 
El Partit dels Socialistes patirà daltabaix electoral però ja veuran que segurament dels 15 diputats no baixarà. Que això acaba passant? Llavors més els valdrà que en el congrés que faran d’aquí a un mes es refundin de dalt a baix. És això o que optin directament per rebatejar-se oficialment com la federació catalana del PSOE. D’una manera o altra hauran de refer l’agenda.