Charles Darwin era teòleg. L'home que va fer tremolar els fonaments de l'Església, un dels científics més universal, era teòleg. El dret constitucional és una ciència a la qual cal estudiar amb respecte. Les ciències tenen experts i els experts ideologia, però les ciències tenen sistemes de demostració empírica. Està demostrat que els sistemes on el poder polític s'exerceix com a conseqüència del sufragi universal, accedeixen a responsabilitats polítiques persones que d'altra manera seria impossible que assolissin càrrec amb capacitat transformadora. Només per això, la democràcia parlamentaria, amb totes les seves imperfeccions, és millor que les dictadures. Accedir a un càrrec de responsabilitat no és sinònim de canvi immediat de totes aquelles coses que ens agradaria canviar, però la gestió dels canvis fets amb intel·ligència i perseverança donen els seus fruits.

Aquest sis de desembre hem vist càrrecs electes que anaven a treballar com tants altres ho havíem fet en el passat, però hi anaven amb gran publicitat i espectacularitat. Hem vist a la Presidenta del Parlament dir que cadascú havia de celebrar aquella diada com bonament li plagués, però no l'hem sentit defensar els electes locals de Rubí quan eren insultats per llegir paràgrafs de la Constitució. No han faltat els que han catalogat el text i a tots els seus redactors de feixistes, i també, casualment, hem vist a una diputada del Parlament assistir al comiat de Fidel Castro, l'home que va escriure una Constitució que afirma que el seu país és una "dictadura del proletariat".

Tot empitjora quan surten en manifestacions d'estètica passada els defensors de la Intocable Carta Magna, perquè en voler-se-la apropiar la converteixen en una norma encara més depreciada i esperpèntica. Pocs l'han llegida amb mentalitat oberta i contextualitzadament. Si ho haguessin fet sabrien que estableix la pluralitat com a valor suprem de la democràcia. Un valor que la cap de l'oposició del nostre Parlament es va oblidar de mencionar en un d'aquests actes en elcinturó metropolità on tots ens volen venir a dir el que som com si no ho sabéssim prou bé que som orgullós fruit del mestissatge. La pluralitat, un valor que molt pocs representants públics semblen respectar en les seves actuacions i en la pròpia definició dels pobles i les nacions.

Certament la transició no va ser modèlica, és fruit d'una determinada correlació de forces, de molts sacrificis entre els quals van combatre el franquisme, una dictadura que va executar els seus oponents fins als darrers dies. Les dictadures es caracteritzen per escampar la por paralitzant entre la població i els que superen aquesta por són pocs, menys dels que hauríem volgut. Si haguéssim sigut més, la dictadura hauria durat menys. És fàcil fer una esmena a la totalitat de la transició des de la llibertat d'expressió i de reunió. És fàcil als trenta anys renegar de la norma que els permet ser regidors o diputats tot dient que no la van votar i considerar, contradictòriament, que les grans constitucions del món són les que han aguantat el pas de les generacions o recitar la declaració de Drets dels EUA. 

La transició no va ser modèlica, però un poble aterrit per tot el que havia hagut de suportar va ser capaç de donar una majoria d'esquerres a Catalunya i deixar a Alianza Popular, l'embrió del PP que avui ens governa, amb només 16 diputats dels 350 que hi ha al Congrés. Potser han estat les lleis orgàniques, potser ha estat la manera d'exercir les responsabilitats de govern, potser la incapacitat de modernitzar estructures residuals el que ha creat una doctrina d'interpretació de la Carta Magna que ha estat especialment discutible pel que fa al reconeixement d'unes nacionalitats que figuren en el seu article segon, però cal reconèixer que el poder legislatiu no les ha traslladat a cap de les lleis de bases posteriors. Lleis votades per molts dels partits que avui s'estiren els cabells amb facilitat.

És la gestió posterior a la seva redacció, l'ús pervertit d'aquesta norma el que hem de denunciar, però Charles Darwin, l'home que va fer tremolar els fonaments de l'Església, era teòleg. Quan els magistrats del Tribunal Constitucional reconeixen que el dret a decidir pot existir si s'articulen mecanismes polítics per a fer-lo efectiu, per què el pPresident de Catalunya no va a les Corts a fer complir el que diuen els constitucionalistes? Quan els magistrats del Tribunal constitucional afirmen que s'haurà de qüestionar que Espanya sigui un estat social, democràtic i de dret si no és capaç de protegir als més febles en el vot particular de Joan Antoni Xiol, per què no ho repetim una i mil vegades? Quan els vots particulars que neguen la possibilitat que el tribunal tingui atribucions d'execució de les sentencies per a fer la feina bruta a un govern reaccionari, per què no ho prediquem als quatre vents?

Sembla que hem optat per la fórmula de com pitjor vagin les coses molt millor. Aquesta és una opció possible, en la que els partits dels extrems si senten especialment bé, però la ciutadania no. Buscar la inhabilitació desatenent als lletrats del propi Parlament de Catalunya és molt efectista, però no ens donarà el suport internacional que necessitem. La legitimitat està en trobar el fil que ens enllaci amb els valors universals. Prat de la Riba el va anar a buscar en una llei de 1882 i el President Macià en una institució recaptatòria ancestral, la Generalitat; Tarradellas en la legitimitat de la II República.

No puc evitar compartit amb tots vostès una debilitat amorosa; aquests dies ha fet set anys que vam enterrar al meu oncle, Jordi Solé Tura un científic del dret constitucional. Les persones que van venir a acomiadar-lo eren vells lluitadors, la majoria represaliats pel franquisme que van respirar alleugerits de la càrrega el dia 6 de desembre de 1978. Ni que només sigui per a ells no vull haver de cridar un visca a la Immaculada Concepció i a totes les festes religioses que persisteixen en el calendari sense que ningú ho qüestioni. Podríem, ni que només sigui per honrar-ne memòria, commemorar que l'únic parlament català de la II República, escollit per sufragi masculí (cap transició és modèlica) es va constituir aquest dia, perquè una Constitució ho va fer possible. Charles Darwin era científic i teòleg.