Cineastes en peu de càmera
«La Mostra ha estat un espai de visibilitat, de diversitat, de reivindicació i reconeixement de moltes creadores però també entre dones i des de les dones»
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Carme Porta
- Activista i exdiputada
La Mostra ha crescut, ha canviat de públics, ens ha fet créixer i ens ha descobert directores, guionistes, productores, muntadores... dones que han donat una visió del món i que , sovint, han estat oblidades. Dones que filmaven en un blanc i negre i amb diàlegs de subtítol, les pioneres del cinema mut com Alice Guy (1873-1968), directora, guionista, interpret i productora que va crear Solax films. Una referent de la indústria cinematogràfica només visible actualment gràcies a la recuperació que d’ella va fer la crítica cinematogràfica feminista.
Referents i pioneres com Lois Weber (1881-1939) que va ser directora d’alguns dels primers films sonors; Germaine Dulac (1882-1942) i les seves incursions en el surrealisme i una utilització vital i enèrgica de la càmera i el muntatge; Maya Deren (1917-1961) amb la seva exploració del món a través del cinema o la barcelonina Rosario Pi (1899-1967) productora, directora, guionista, escenògrafa... creadores invisibilitzades. Una perspectiva negada des de la història del cinema i des de l’anàlisi i la crítica cinematogràfica, només recuperades a partir de l'activisme i la teoria feminista.
No tot és passat ni tot són records. Entrar a la sala de l’antiga filmoteca de l’avinguda Sarrià fa 26 anys era descobrir un nou simbòlic imprescindible, llenguatges cinematogràfics valents com els de Chantal Ackerman, Ulrike Ottinger, Josefina Molina, Cecília Bartolomé, Matilde Landeta, entre moltes altres importants cineastes que ens mostraven, i ens han seguit mostrant any rere any, diferents representacions del món més enllà de la representació tòpica, homogeneïtzada i esbiaixada del món que han creat els productes de la industria cultural i cinematogràfica. I també teòriques de la crítica cinematogràfica com Laura Mulvey o Annette Kuhn, La Mostra ha estat un espai de visibilitat, de diversitat, de reivindicació i reconeixement de moltes creadores però també entre dones i des de les dones. Una trobada extraordinària que podem gaudir tot l’any però especialment aquests dies a la Filmoteca.
La Mostra, enguany la 26ª edició, és pionera en la generació de pensament, en el descobriment de nous llenguatges audiovisuals, en la visibilització pública i notòria de les dones que feien cinema. Han estat vint-i-sis anys desvetllant-nos simbòlics amagats, una altra visió del món que ens ajuda a transformar-lo. Transformació possible a partir de la mirada, de la narrativa cinematogràfica i de la conversió de les dones en subjecte. Com la mostra d’enguany reivindica: Directores, guionistes, muntadores… cineastes en peu de càmera.
Tècnica en imatge fílmica, ha treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.