La revolta dels peatges ha servit per moltes coses. Per veure que hi ha molts catalans que no estan disposats a fer sempre el paper de cornut i pagar el beure. Per constatar que l’autèntic govern de Catalunya és La Caixa i el demés són punyetes. Per saber que hi ha tres diputats catalans sota les sigles de SI que tenen dignitat i es posen al costat del poble tot renunciant al seu privilegi del Teletac. Però, sobretot, ha servit per veure que l’autèntica  vocació del principal partit de Catalunya no és la de governar com ens volen fer creure. La seva vocació és la de fer de criades de l’amo, sigui Espanya o sigui una empresa com Abertis.

Al govern de de CiU no li ve d’un pam quan es tracta d’obeir ordres. En el cas dels senyors feudals d’Abertis i La Caixa (que continuen amb el seu privilegi medieval de fer pagar per passar per un camí) han corregut ràpidament per complaure’ls, i per fer-ho han recuperat una llei franquista del 1972 que atorga als cobradors dels peatges gairebé els mateixos poders que la Guàrdia Civil. Aquesta vegada el seu paper de guardians del gueto jueu ha assolit la màxima excel·lència. Només ha calgut una trucada telefònica des de les altes instàncies de la companyia presidida per Salvador Alemany per amenaçar als catalans que no volen pagar els peatges.

Les criades de CiU, amb còfia inclosa, diuen que s’ha de mantenir la legalitat per justificar les multes de 100 euros. Aquest servei domèstic tant legalista és el mateix que vol enredar als catalans tot dient que, en el fons, també són independentistes. Deuen creure que els catalans som tant rucs com ells i no sabem que per esdevenir un país lliure cal trencar la legalitat espanyola. Pensen que ens enganyen? Si per només un petit conflicte de peatges (que no és res al costat d’un conflicte de secessió) donen l’esquena al poble i es posen al costat de l’amo, què farien en el cas d’una possible independència? Doncs posar-se al costat d’Espanya i prou. Perquè, és clar, s’ha de garantir la legalitat i aquesta, ara per ara, és únicament espanyola.

Aquesta és l’autèntica CiU i no la dels caps de setmana de calçotada “sobiranista”. Allà canten i ballen perquè l’amo és a la casa de la platja i els deixa entretenir-se. Però entre setmana, que és quan es treballa, si el senyor Alemany, Fainé o Borbó toca la campaneta cal complaure la seva voluntat.

Els catalans poden continuar votant aquestes criades que s’entrompen el cap de setmana amb vi i ratafia i criden “Visca Catalunya lliure!” i acabar així com elles, essent un poble de minyones que s’escagarrinen davant la primera amenaça. Em nego a creure que la majoria de catalans tenen aquesta vocació, simplement perquè aquests dies he vist molts compatriotes dient “prou” davant les cabines dels peatges. Aquests gests dignifiquen els fills d’una nació i acoquina a aquells que la voldrien sempre dient “sí” a tot. El proper dimarts 1 de maig tenim l’oportunitat de dir #novullpagar de forma massiva. Quan un poble diu “no” col·lectivament cap miserable criada pot aturar la seva llibertat.