
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
No s'entén la crispació instal·lada en la política espanyola de fa anys sense la contribució especial de Ciutadans. El particular estil cesarista d'Albert Rivera, l'aposta dels taronja per un populisme bel·ligerant contra el catalanisme i la immersió lingüística, fins a límits que fregaven el mínim respecte institucional, i l'obsessió pels sondejos d'opinió, van fer de Cs les sigles d'un projecte personal sense un arrelament ideològic clar més enllà de la fúria anticatalanista.
Ciutadans va néixer com una reacció irada contra la immersió lingüística, reacció nodrida en un sector de la intel·lectualista filosocialista. Va adoptar després un perfil que volia ser centrista i liberal en la retòrica, i va acabar optant per competir amb Pablo Casado i Santiago Abascal pel lideratge d'una dreta en permanent estat d'excitació. Si l'acceleració imposada per Albert Rivera cap a la dreta va acabar incomodant perfils com Javier Nart i Toni Roldán, ara el nou cop de volant decidit per Arrimadas buscant un perfil més centrista ha desconcertat els més propers a Rivera.
El partit taronja, reduït a deu diputats al Congrés, no és imprescindible per forjar majories. Però en l'actual conjuntura de crispació, el seu capital polític creix i una nova orientació, en aquest cas moderada, pot ser vista pels seus dirigents com la darrera carta a jugar. Enmig de la tempesta del coronavirus, però, el gir d'Arrimadas ha irritat l'ala més riverista.
A Ciutadans li toca tastar ara els efectes d'una crispació que ha alimentat com cap altre dels actors en joc. El partit d'Inés Arrimadas paga ara en forma d'abandonaments i renúncies el preu d'una línia política demagògica que va ser marca de la casa durant anys. No deixa de ser sorprenent que una decisió com prorrogar un estat d'alarma provoqui l'abandonament del partit. Perquè no és el fet en si el que indigna els Girauta o De Quinto. És la decisió de no fer una oposició quasi insurreccional, una temptació massa forta per un sector cada cop més ampli de la dreta espanyola.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.