Escric aquestes paraules amb el cor entendrit i rabiós alhora. Fa temps que en el debat polític català havíem de demanar a cadascun dels líders polítics que parlava abrandadament que fes la seva definició de les grans paraules: llibertat, democràcia, poble, mandat democràtic, llei, impunitat, drets humans...

Paraules que han omplert la boca de posicionaments molt dispars i que tots n’han volgut tenir l’exclusiva. En nom d’aquestes grans paraules, a vegades repetides fins empatxar-nos s’han defensat els principis independentistes i la critica a les bases jurídiques dels diferents acords parlamentaris.

M’agrada la política reflexiva, la que esta disposada a incorporar aportacions d’altres sensibilitats. Fujo del fanatisme que no accepta que pot estar equivocat, dels que sempre creuen que estan en possessió de la veritat. Argumento amb tots els exemples que puc les equivocacions de l’Estat en tots els actes de confiança que Catalunya i els catalans hem fet en la cerca d’una entesa política que només mentalitats obertes i sistemes basats en el reconeixement i la lliure unió haurien fet possibles.

Per altra banda, no considero a la policia un servei exempt de duresa, no estan pensats per embolicar-nos en llençols de seda, per tant, no tinc una idea bucòlica de la seva funció encara que les imatges de clavells en el canó de les seves armes sempre resulta plàsticament bonica i emocionalment entendridora.

Però avui dia u d’octubre de 2017, les persones sense responsabilitats institucionals de cap mena que es trobaven en les seus electorals d’un referèndum que sabien suspès però que volien utilitzar com a protesta i reivindicació pacifica de que algun dia es permeti a la comunitat nacional catalana opinar sobre la seva unió o secessió d’Espanya, no pensaven oposar resistència de cap mena. No cal ser un gran analista per saber que la resistència pacifica era el que convenia a la causa catalana i la que s’adiu al comportament del moviment independentista.

Veure les unitats de la Policia nacional i de la Guàrdia Civil colpejant persones d’edat avançada, arrossegant persones estirant-los els cabells, saltant des de l’escala damunt de voluntaris, colpejant als que ja estaven ferits d’una càrrega anterior, trencar dits un a un, utilitzar gasos lacrimògens, insultar a dones per la seva condició de dona, usant les seves defenses amb ànim de fer mal, trencant sense miraments escoles amb història i espais públics construïts amb esforç només pot tenir paraules vinculades a la barbàrie.

Tots els responsables d’una actuació d’aquestes característiques han quedat incapacitats per a parlar de futur. No hi ha futur per a qui creu que hi ha possibilitats de recuperar la confiança reciproca amb actuacions d’aquesta mena. Fins i tot persones que hem defensat públicament i reiteradament la funció social de les policies en plural, avui ens esgarrifem doblement en veure la manca de professionalitat d’aquestes unitats que els seus superiors deuen haver esperonat amb ordres plenes d’odi per actuar com ho han fet.

I, llavors, com recuperarem el nom de cada cosa? Busco refugi i consol en els homes savis que van esmerçar la seva vida a fer entendre com n’és de profund el vincle del nostre sentiment de pertinença amb els nostres mots i només puc pensar en la serenitat d’Espriu: ...”hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa”

El món sencer ha entès avui el difícil camí d’un diàleg on les paraules havien col·lapsat. Però avui, després d’aquestes accions, ha col·lapsat l’estat de dret, el que volíem protector, el de la defensa de la llei, no com a imposició sinó com a instrument dinàmic de solució dels greus problemes socials.

Avui la “causa catalana” ha guanyat simpaties al món i l’Estat espanyol ha mostrat la seva vessant més intransigent. Nosaltres farem cas a Espriu i “ens mantindrem fidels al servei d’aquest poble”, però demanem als que dirigeixen els nostres designis que no es deixin portar per la mateixa ràbia que em vist en els ulls dels policies que mostraven urnes de plàstic com a trofeu. Estem en la cruïlla dels interrogants, responguem-los amb serenitat i intel·ligència, el contrari del que ens han abocat al damunt.