Nacionals, municipals, autonòmiques i europees. Seran dates històriques per la política, però també per la campanya. Arriben les primeres eleccions espanyoles després de la compareixença de Mark Zuckerberg al Senat nord-americà. Va ser el punt final d'una polèmica protagonitzada per Cambridge Analytica, l'empresa que hauria utilitzat dades de Facebook per fer créixer Donald Trump a base de fake news fins a convertir-lo en president dels Estats Units. Ja no s’hi val dir que no sabem de què va ni fer-nos els sorpresos. No és només Trump; és el cas del Brexit, Vox i també Bolsonaro.

Així, alguns hem descobert la tècnica del “microtargetting”, compatible amb qualsevol mena de promoció. Amb els anuncis de viatges, per exemple, les xarxes detecten quins són els gustos de l’usuari en qüestió i el bombardegen amb la publicitat que més encaixi segons el seu perfil. Ara, els gustos són polítics, com la posició respecte a la immigració o el feminisme, i els anuncis són pura propaganda política més o menys encoberta on poden tenir cabuda les fake news. Les formacions polítiques han tingut prou temps per adonar-se que prestem més atenció a un Whatsapp que als debats electorals i tenen clar que les xarxes han de ser una de les eines clau de la campanya.

“Era un experiment poc ètic” deia a The Guardian Christopher Wylie, extreballador de Cambridge Analytica, “estàvem jugant amb la psicologia d’una nació sencera en el context d’un procés democràtic”. I, ara, corre a legislar per evitar casos similars. Fa una setmana, l'Agència de Protecció de dades publicava al BOE una circular que impedia el tractament de dades personals amb tecnologies com la intel·ligència artificial que puguin arribar a "interferir en la ideologia política d'una persona". Un petit obstacle, però segurament insuficient.

Amb tants precedents marcats hi ha una alta possibilitat que es cometin usos il·lícits de les nostres dades durant la campanya sense que els reguladors hi puguin fer res. Per això, l’únic que ens queda és defensar-nos a nosaltres mateixos. Almenys, si volem moure'ns per les xarxes sortint-ne el mínim d’esquitxats possible. Només ens pot salvar un cert grau d’escepticisme a l’hora de fer un repàs ràpid al nostre timeline de Twitter, Facebook o en obrir un Whatsapp. És la feble carcassa que ens resguardarà d’una onada de desinformació que amenaça en passar per damunt de qualsevol intent de contrastació. Expliquem-nos-ho, siguem-ne conscients i, si ens arriba un missatge polític via xarxes, parem un segon a pensar si ara som nosaltres qui està caient en una trampa.