Qui va decidir plantar cara al Tribunal Constitucional? Qui va decidir que calia passar del concert econòmic a la consulta? Qui va decidir que el Parlament fos molt majoritàriament elegit per a organitzar la consulta? Qui va decidir que calia concretar i posar data a la consulta? La ciutadania, el poble, la gent que hem decidit passar a la majoria d’edat d’una vegada. I qui decidirà si a la tardor posem la directa, vivim 45 dies intensos en democràcia i pressió estatal, votem el 9 de novembre i comencem el nou país? També serà la gent.

A Madrid continuen sense voler entendre res o negar el que potser sí que entenen. Però si el procés té tanta força cívica i tanta persistència és perquè la transformació que es persegueix no és baixar una bandera i pujar-ne un altra. El que estem fent és una veritable revolució democràtica. Tranquil·la, pacífica, però revolució perquè és un moviment que vol un canvi democràtic que ho abasti tot. I motius no en falten!

Amb una democràcia de debò no hagués estat possible una reforma del sistema elèctric que només beneficia a cinc empreses (en les que treballen 43 exministres i dos expresidents de Govern espanyol) i perjudica a milers de famílies, milers d’empreses, la creació de llocs de treball en el sector de les instal·lacions de renovables, el medi ambient i la balança de pagaments. Hauria prevalgut l’interès general enlloc de les cinc.

Amb una democràcia de qualitat la gent sabria com serà la seva pensió i no s’hauria fet una reforma de les pensions en la que ningú pot saber com seran els seus ingressos en el tram final i més vulnerable de la seva vida excepte en una cosa: segur que seran més baixos. Si prevalgués l’interès general, i la presa de decisions fos netament democràtica, les administracions que s’han endut el 75% de les retallades no haurien estat les que tenen al seu càrrec l’educació, la salut i els serveis socials, és a dir, les comunitats autònomes. Si l’opinió de la gent comptés, el cas més gran de corrupció política conegut els darrers anys a Europa, el cas Bárcenas, no s’hauria ventilat amb silenci polític, destitució d’un director de diari “amic” i cap mena d’assumpció de responsabilitats.

Volem un país que neixi del vot per a que el vot, l’opinió de la gent, sigui el motor de decisió de tots els afers públics. Per tenir una política de la qual no ens sentim avergonyits. Per tenir una presa de decisions econòmiques basades en l’eficiència i l’interès general. Perquè quan s’hagi de triar entre salvar monopolis o salvar els serveis bàsics de la ciutadania la tria sigui clara i en benefici de la majoria.

Tenim una inajornable necessitat de fer aquest nou país. I el farem. De fet, diumenge vinent el començarem a fer si hi ha una gran participació i una esclatant majoria per la independència. I seguirem el proper 11 de setembre i votant el dia 9 de novembre.

I és per això que diumenge 25 no hi pots faltar. Comencem!