La cimera del pacte fiscal celebrada la setmana passada va posar de manifest dos punts de coincidència importants entre totes les formacions polítiques: la insuficiència financera de la Generalitat i la necessitat d'un canvi de model, dos aspectes que PSC i PP fa poc menys d'un any no reconeixien. Per tant, hi ha una evolució positiva i una unanimitat que hem de celebrar.  Un altre punt de coincidència entre tots els partits ha estat el procés, un procés que s'ha de dur a terme amb celeritat i discreció, sense repetir errors que es poden haver produït en altres ocasions.

Les diferències arriben quan es parla de definir el nou model de finançament i és aquí on sorgeixen els temors davant una possible aliança entre PSC i PP. Socialistes i populars sembla que volen una evolució del model actual  i busquen expressions com a excepcional o singular per definir-lo. Més enllà dels noms, l'important és que aquest nou model ens permeti sortir del “cafè per a tothom”, establint una relació bilateral amb l'Estat i recaptant tots els nostres impostos mitjançant una hisenda pròpia. Com va dir el president Mas en el darrer ple del Parlament, no hem arribat fins aquí només per fer una evolució del model actual. Ens cal un canvi que passa per tenir la clau de la caixa.

Hem demostrat una gran responsabilitat, molt superior a la d'altres territoris de l'Estat i a la pròpia administració central, a l'hora de fer front a la crisi econòmica i al dèficit heretat i, ara, volem exercir aquesta responsabilitat no només en l'apartat de la despesa, sinó també en el dels ingressos. El pacte fiscal ens permetria superar aquesta crisi en millors condicions i, de retruc, permetria que la locomotora econòmica de l'Estat que és Catalunya seguís empenyent. Perquè sense Catalunya, Espanya no se'n sortirà.

El pacte fiscal no és només una proposta de CiU, és una reivindicació majoritària de la societat catalana (ciutadans, entitats, empresaris i agents socials) que ha entès que és just i imprescindible per a garantir el nostre progrés com a nació i el benestar dels ciutadans. Som un país que genera prou riquesa com per no haver de patir com ho estem fent. I qualsevol partit que es defineixi com a servidor dels interessos dels catalans no pot quedar fora d'una de les principals reivindicacions d'aquest país dels darrers anys. Veurem, i esperem que els moviments que socialistes i populars han iniciat arribin a la mateixa conclusió a la que ha arribat la societat catalana i a la mateixa conclusió a la que ja han arribat els seus companys de partit a Navarra i Euskadi. Altra cosa no s'entendria. Consens per una proposta ambiciosa i nova sí, perquè la faria incontestable. Consens per redecorar el que ja tenim no, perquè no ens portaria enlloc.