S’apropa el primer aniversari de moltes coses: les votacions del 6 i el 7 de setembre, del referèndum de l’1-O, dels empresonaments i de les declaracions i semi-declaracions d’independència i, un altre cop, els empresonaments i els exilis. Serà una entrada d’any llarga i plena de retrets, reinterpretacions i reescriptures del que va passar i del que no va passar. Així, començarem parlant del famós “cop d’Estat” del 6 i el 7 de setembre. Aniversari de “cop d’Estat”, dirà Iceta. Aniversari de “cop d’Estat”, dirà Albiol. Aniversari de “cop d’Estat”, dirà Arrimadas. Aniversari de “cop d’Estat”, dirà Coscubiela. Preparats.

Pel que semblava: el Reglament no ho permet, el Reglament no ho autoritza, la Llei del Consell de Garanties Estatutàries no ho contempla, l’Estatut d’Autonomia no ho recull. Les disquisicions jurídico-polítiques eren interminables, tan interminables que ara quan es compleixi un any d’aquelles votacions la cosa continua i continuarà. Un cop d’Estat! Un Cop d’Estat. Però més enllà de la perorata i els aplaudiments creuats (la Transversal de la Transició) llavors no podíem (i avui tampoc) evitar preguntar-nos: I si el Règim del 78 era el Reglament? I si el Règim del 78 era el Consell de Garanties? I si el Règim del 78 que volíem tombar era l’Estatut de Catalunya. I si avui, un any després, veiem en aquell Parlament (torpe, encallat, bronco, dur) una prova, un intent tímid d’explorar els seus límits? És cert: no hi ha “independència”, no hi ha “república”, no hi ha ruptura. Però hi ha coses que ens haurien de servir de guia. Deia fa pocs dies Elisa Beni a un article sobre el jutge Llarena: “És molt probable que els catalans no aconsegueixin independitzar-se, però el que sí han aconseguit fins al moment és deixar en pilotes al sistema”. El Cop d’Estat ha acabat sent un Cop a un Estat. Podrit.

“Cop d’Estat” tornarà a cridar la Transversal del Reglament, a la vegada que guardaran un escrupolós silenci sobre un altre aniversari (el setè ja sense que hi hagi previsions de canviar-ho): la reforma estiuenca de l’article 135 a mans del PPSOE a petició de la Transversal del Robatori: Merkel-Sarkozy-BCE. D’una tacada 400.000 milions d'euros de deute addicional dedicats a rescatar als de sempre. No hi va haver Reglament, ni Estatut ni Consell de Garanties que servís per aturar el robatori. Eines inútils al servei d’un Règim en pilotes.