El govern espanyol s’entesta a tirar endavant el corredor central de l’AVE, malgrat la negativa d’Europa a donar-li suport i ajut. Es veu que aquest sí que és un tema per plantar cara a Angela Merkel. I a la resta de líders de la unió. És una qüestió estratègica. Sembla talment un desig explícit de demostrar que el corredor mediterrani no pot tenir protagonisme. Tant se val si està demostradíssim que la rendibilitat econòmica circula per la costa i no pas per la messeta. El problema és que d’Almeria a Barcelona es passa per València, però no per Madrid. I això és més del que pot suportar una ideologia como la que governa l’Estat.

Qualsevol observador exterior trobaria que tirar xarxa d’alta velocitat de Madrid cap als Pirineus és un dispendi poc justificable. Fins i tot gosaria dir que, en uns temps com els actuals, pot considerar-se obscè. Però això no frenarà el govern de Mariano Rajoy, que té com a prioritat política “vertebrar Espanya”. És el mateix principi que guia la voluntat de retornar a la capital de l’Estat la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Vertebrar Espanya, però d’una manera determinada.

Apostar per les infraestructures que aportin més riquesa als ciutadans també seria una forma de vertebrar el país. Optar, en un moment en què no sobren els diners, per afavorir la circulació de mercaderies des d’Andalusia, València i Catalunya cap a Europa faria que moltes persones sentissin com a propi aquell Estat que els ajuda a créixer. És a dir, seria una mesura que podrien vendre com a aposta “nacional”. Però, és clar, això no lligaria amb la idea d’Espanya construïda des del centre, que és la que han mamat des de sempre. I no només el PP, per descomptat.

Ara és l’obsessió pel corredor central de l’AVE, ahir la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i demà serà qualsevol altra cosa (vès que no se n’adonin del pes de Barcelona en la telefonia mòbil). Mesures que, pel fet d’estar només suportades en una idea política molt concreta i no en el sentit comú, contribueixen de manera esplèndida a allò que se’n diu la desafecció. És a dir, a cada tram de via que tiri entre Madrid i els Pirineus, el PP farà un independentista nou. O un sobiranista, que pel cas, és el mateix.