“Els cotxes tenen a veure amb la pol·lució, però no amb el canvi climàtic. Qui es cregui que els cotxes són canvi climàtic, està equivocat”. Això afirmava Xavier Trias, candidat a l’alcaldia de Barcelona per part de Junts, en un acte públic del diari Línia la setmana passada. Hi ha altres elements de l’entrevista en els que ens podríem aturar, però aquest ja és de prou importància per no deixar-lo passar com una declaració en campanya més.

Hi ha qui pot pensar que en temps de campanya cal ser clar i contundent en aquells terrenys en què la mateixa opció pot treure partit de la posició del rival. Trias, i no només ell, identifica l’alcaldessa Colau amb la crítica als cotxes i en surt a la seva defensa. Davant del relat que a Barcelona es posen grans impediments als cotxes, que es volen prohibir, Trias vol deixar clar que ell els defensa. I per defensar-los, Trias va més enllà d’allò que és permissible. Trias expressa una falsedat sobre els cotxes, diu que no tenen a veure amb el canvi climàtic. Els cotxes formen part dels principals causants de les emissions de gasos generadors del canvi climàtic i l’efecte hivernacle.

Trias defensa l’electrificació del parc automobilístic sense entrar en detalls de com fer-ho i insisteix a desfer la relació entre l’ús de combustibles fòssils i el canvi climàtic. Aquesta afirmació no té cap fonament que la faci viable. Forma part d’una falsedat per posicionar la seva candidatura en contra d’altres posicions que pretén desautoritzar. Trias no voldrà ser identificat com un negacionista climàtic, però les seves paraules així ho testimonien. Aquestes declaracions són d’una graveta extrema perquè neguen un dels principals problemes que patim.

Ara que comencen les vacances, de Setmana Santa o de primavera, diferents responsables turístics del país expressen la seva satisfacció per tornar a la normalitat, a les dades de visitants prèvies a la pandèmia. Poc pensem i verbalitzem els impactes que això tindrà en el creixement de les emissions contaminants i causants del canvi climàtic. 2022 ha sigut l’any en què s’ha arribat al record d’emissions causants del canvi climàtic. Després de dos anys marcats pel confinament de la pandèmia, les restriccions, les aturades, ara tornem a la normalitat i ho fem fins i tot amb més emissions. Quan tota la ciència que es dedica a l’estudi del canvi climàtic, quan l’informe de l’IPCC per a Nacions Unides, és claríssim demanant la reducció immediata d’emissions, nosaltres què fem?

El projecte de Barcelona en Comú és el que més està fent per reduir contaminació i impacte d’emissions causants del canvi climàtic, la resta de partits que li volen disputar l’alcaldia estan proposant mesures menys decidides. Jaume Collboni també parla del fet que Colau està en guerra contra els cotxes. Això és un greu error, és un greu problema. Un greu problema perquè allò que necessitaríem és que les polítiques de Barcelona en Comú i el conjunt de les administracions fossin encara més decidides, més restrictives amb les emissions.

No estem tenint el debat seriós i rigorós que necessitem per decidir com hem de fer front a les greus conseqüències del canvi climàtic i com el podem començar a revertir. Necessitem adaptar-nos al canvi climàtic i també revertir-lo per evitar que continuï avançant i causant encara més mal. No estem tenint aquest debat i sí que veiem un conjunt d’afirmacions negacionistes com les de l'alcaldable Trias o Collboni. Es pot votar Trias i Junts, Collboni i PSC, això no va d’estar a favor o en contra d’una candidatura, però no podem acceptar que cap projecte polític contribueix a fer més greu la situació que ja patim. No podem deixar passar les afirmacions negacionistes. 

Com a persones que formem part del debat públic, individualment o col·lectivament (partits, mitjans...), hem de ser clars i contundents per evitar els discursos negacionistes que amaguen la realitat que patim. Estic convençut que Trias sap que ha dit una mentida, Collboni sap que exagera... No hi pot haver un objectiu més important que la lluita contra el canvi climàtic que ho justifiqui. No hi ha cap bé superior, ni guanyar les eleccions, que pugui justificar negar el canvi climàtic, les seves causes i les seves conseqüències. La resta de candidatures també ho haurien de tenir clar i la mateixa Barcelona en Comú ha de saber que tot i el que pugui dir l’oposició cal trobar la manera d’anar més enllà.

No pot ser que la mitologia que envolta el cotxe s’imposi a la ciència que ens explica què necessitem fer. Roland Barthes (1915-1980), a mitjans dels anys cinquanta, en el moment en què el cotxe comença a fer-se un bé accessible per al conjunt de la població, va escriure: “Crec que els cotxes avui dia són gairebé l'equivalent exacte a les grans catedrals gòtiques: vull dir, la creació suprema d'una era, concebuda amb passió per artistes anònims, i consumida en imatge i en ús per la totalitat de la població se’l fa seu com un objecte purament màgic.”. El cotxe ha esdevingut un element clau de les nostres societats, fins i tot de les nostres biografies. Barthes ho va veure des de l’inici i incorpora el cotxe en un volum dedicat a les Mitologies (1957) del seu temps. La importància del cotxe l’ha convertit en un element mític. Sembla que ens costa imaginar una vida diferent, amb un protagonisme diferent dels cotxes, però és imprescindible. Els mites han de deixar pas a la ciència.