Com explicar un conflicte que fa dècades que dura? Com analitzar, des de la perspectiva de les responsabilitats, una acumulació tan gran de greuges? La llista de les persones que han perdut la vida en unes o altres circumstàncies és tan gran i desigual... Després de les accions de Hamàs, els assassinats i segrestos del passat cap de setmana, la reacció de determinats sectors ha posat el focus en el seu “terrorisme”. S’ha destacat com la seva actuació suposa un atemptat comparable al qual es va viure als Estats Units l’11 de setembre de 2001... Equiparar l’acció és una manera d’equiparar la reacció.

[noticiadiari]2/263962[/noticiadiari]
Israel té dret a defensar-se, s’ha repetit i repetit durant la setmana. És una manera de justificar les accions que ja ha desenvolupat el seu exèrcit a Gaza. Accions que ja han causat moltes més morts de les que ara suposadament expliquen aquesta nova guerra. Els conflictes no es poden resoldre a pes de la vida de les persones. A banda d'això, les vides palestines sembla evident que no pesen prou al costat d’una israeliana... Què busquem? Quin és l’objectiu dels atacs de Hamàs? Quin és l’objectiu dels atacs de l’exèrcit d’Israel? 

Cal entendre que aquest conflicte ve de lluny, de molt lluny. De tan lluny que ningú sembla que l’ha vist començar, ni cap de les parts sembla poder-se posar d’acord sobre les seves raons. Una hipòtesi per buscar un camí per tractar aquest conflicte. Una hipòtesi que té una doble formulació: necessitem pensar el present prescindint del que hagi passat abans i que es pugui utilitzar per justificar allò que ara vivim. Necessitem conèixer el passat del conflicte per entendre què passa ara i buscar-hi solucions. Aquesta hipòtesi plantejada des d’aquesta doble formulació ens pot portar a una pregunta que ens hauria de guiar: crear terror o crear pau? Les decisions que s’estan desenvolupant creen terror o creen pau? Des de diferents posicions es justifiquen diferents actuacions creadores de terror a causa d'un terror generat abans i que s’ha patit. Fins i tot es nega, o no es reconeix, la mateixa condició de generadores de terror. Assassinats i segrestos (i no sabem res encara d’aquestes persones segrestades) són accions generadores de terror i dolor. Els bombardejos, els bloquejos, els desplaçaments forçosos... També són accions generadores de terror i dolor.  

[noticiadiari]2/263936[/noticiadiari]
En una part majoritària dels mitjans als quals tenim accés hi ha una tendència a presentar com a terroristes i terrorisme només algunes d'aquestes actuacions. I té més a veure amb qui les protagonitza que amb què són. Hamàs és terrorisme, causa terror. I les pràctiques de l’exèrcit d’Israel, i de determinats sectors de la població israeliana? La pensadora jueva perseguida pel nazisme, Hannah Arendt ja escrivia el 1948 contra el suport que el govern d’Israel donava als assassins del mediador de Nacions Unides. El comte de Wisborg, Folke Bernadotte era un diplomàtic suec que va ser assassinat per un grup armat israelià. Arendt no va dubtar a denunciar públicament els comportaments semblants als dels partits nazis i feixistes que estava veient en determinats sectors de la societat i la política israeliana.

La BBC no utilitza el terme terrorisme ni el de terroristes. No és un debat nou, ve de lluny. La realitat que ara vivim el torna a portar a l’actualitat i tota ocasió és bona per aprofundir-hi. També per continuar reflexionant sobre com tractar els conflictes i les guerres, des d’on sigui que ho fem. Convindria tenir present que les nostres accions, per més inofensives o irrellevants que puguin semblar, contribuiran a crear terror o crear pau. Jo m’inclino per defensar i argumentar que hem de fer tot allò possible per tal que les nostres accions siguin generadores de pau. Més enllà de la posició que defensen, de quin sigui el nostre bàndol (en cas que en tinguem), necessitem fer créixer la pau i que es redueixi el terror. No hi ha cap evidència que el terror sigui un camí que ens porti a la pau. Les guerres no serveixen per solucionar els conflictes que les han causat. La història ens ho mostra, també el present. La solució als conflictes, el camí cap a la pau, arribarà des de la creació de pau i no amb la generació de més terror. 

[noticiadiari]2/263938[/noticiadiari]