L'elecció de Donald Trump com a 45è president dels Estats Units ha deixat la vella Europa en estat de xoc. Com pot ser que triomfi un demagog, un racista i un homòfob?, ens preguntem oblidant que a l'extrem est de la Unió Europea l'hongarès Viktor Orbán ja ha posat en pràctica el que en Trump, de moment, només han estat promeses electorals. I mentre esperem que el populista FPÖ s'imposi a les eleccions austríaques, que Marine Le Pen doni la campanada a França la propera primavera, o que els ultradretans del Partit de la Llibertat (sic) obtinguin els millors resultats de la seva història a Holanda, ens caguem en els 60 milions de nord-americans que han avalat les ximpleries de Trump.

Com pot ser que votin un candidat que ha promès aixecar un mur entre els Estats Units i Mèxic?, ens preguntem sense tenir en compte que una part d'aquest mur ja està construïda. De fet, les obres van començar el 1994, sota la presidència del progressista Bill Clinton. I mentre maleïm el populista Trump, fem veure que no van amb nosaltres ni les tanques de Melilla o Calais, ni els nombrosos murs aixecats als Balcans i a Àustria, ni els de Macedònia...

Com pot ser que votin un home que insulta els refugiats?, ens preguntem amb aquell punt d'indignació tan lògic. La resposta a la vella Europa està en els milers de morts que suren per la Mediterrània, en els camps de concentració que acullen multituds de persones desesperades, en els centenars de quilòmetres de filats, en els cops de porra i els gasos lacrimògens, en tots els nens que viatgen sols cap a una esperança que en realitat és un frau, en els acords vergonyosos amb un estat autoritari com Turquia...

Com pot ser que votin un individu que menysprea les dones?, ens preguntem irats mentre no recordem que va ser el vot popular qui va fer primer ministre d'Itàlia un personatge com Silvio Berlusconi. I obliden les seves relacions amb menors, el bunga bunga, l'insult permanent contra les feministes, les festes sexuals a les seves mansions, la frase de "cul mantecós i infollable" per referir-se a la premier alemanya Angela Merkel...

Com pots ser que votin un home corrupte que durant 18 anys no ha pagat impostos?, ens preguntem mentre contemplem com, després de cada escàndol, la intenció de vot per a Rajoy i el Partit Popular a l'Estat espanyol creix sense aturador. Mentre, veiem com arriba a president un home que ha cobrat sobresous en diner negre, amb ministres protagonistes dels Papers de Panamà i que lidera un partit que, en realitat, segons la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, funciona com una organització criminal dedicada a saquejar l'administració. Un partit, en definitiva, amb líders com Rafael Blasco, director general de cooperació de la Generalitat valenciana, que es va embutxacar els diners destinats a construir una escola en una de les zones més pobres de Nicaragua. Robar als pobres per quedar-s'ho els rics. Com Robin Hood, però a la inversa.