Més enllà del seu contingut –primera notícia–, el decret de mesures sobre habitatge i urbanisme aprovat al Parlament aquesta setmana ens porta dues notícies polítiques més tant rellevants com sorprenents. L’una: sense necessitar els vots de la CUP, el PSC ha volgut negociar i aprovar el decret no només amb ERC i comuns, sinó també amb els anticapitalistes. L’altra: participant en un acord en què els seus vots no eren necessaris, la CUP ha aixecat formalment el seu veto a Salvador Illa. Ja ho sabíem d’ERC i de Junts, ara també ho sabem de la CUP: tot l’independentisme polític ha aixecat el veto al PSC.
Sobre la primera notícia, el contingut del decret, cal dir que és una nova petita passa en la direcció que marca el sentit comú: canviar les regles del joc del mercat de l’habitatge. Les coses s’estan fent amb una lentitud exasperant, tant a Catalunya com a Espanya, i a base de pedaços i no com a part d’un pla global i coherent, però com a mínim les peces del puzle que es van posant sobre la taula són les del joc correcte: el de la intervenció de l’autoritat democràtica per acabar amb l’ús de l’habitatge com un actiu financer. Si volen tenir una perspectiva de com hauria de ser el puzle sencer si les coses es fan com cal, corrin a la llibreria a comprar El segrest de l’habitatge (Proa), el nou llibre de Jaime Palomera. No és només una lúcida i documentada denúncia del monopoli immobiliari, sinó un programa polític integral per revertir-lo.
Segona notícia: el PSC estira la seva política de pactes i hi inclou la CUP en un tema tan sensible com l’habitatge. Com que no en tenia cap necessitat aritmètica, el gest només es pot llegir en clau d’estratègia política. D’una banda, Illa reforça la imatge de president capaç de pactar amb tothom. Els socialistes catalans ja han posat el tic de la col·laboració al quadradet d’ERC, comuns i CUP. Junts se’ls resisteix al parc de la Ciutadella, però Pedro Sánchez ja els el va posar el tic per ells a Madrid, amb la investidura i totes les lleis negociades entre PSOE i Junts. Descartats Vox i Aliança pel cordó sanitari, als socialistes ja només se’ls resisteix el PP. Illa no deixarà d’intentar-ho: el seu objectiu és arribar a les pròximes eleccions al Parlament ensenyant un passaport segellat per tots els seus oponents.
I pel que fa a la CUP –tercera notícia derivada de la votació del decret d’habitatge–, caldrà veure si som davant d’un gir estratègic o, més probablement, d’un moviment tàctic forçat per les seves connexions i complicitats amb el moviment de l’habitatge. Si el que demana el Sindicat de Llogateres és precisament un canvi de les regles del joc, és a dir, canvis a les lleis, autoexcloure’s de les negociacions per canviar una llei en la direcció que demana el Sindicat hauria estat posar-se d’esquena al carrer. En qualsevol cas, i per raons aritmètiques, la CUP només tornarà a tenir un paper protagonista en futures negociacions al Parlament si el PSC arriba a la conclusió que incloure els anticapitalistes a la foto el beneficia més que no el perjudica. A Catalunya, ara mateix, qui reparteix joc és Salvador Illa.
