El judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N està ja vist per sentència. La forma en què s'ha defensat l'expresident ha provocat una certa polèmica aquests dies. Que hagi reconegut el tribunal i hagi aclarit -no sense assumir la responsabilitat del 9-N- que l'execució del procés participatiu va ser cosa dels voluntaris i que si no ho va frenar tot per complir la llei -mai va voler desobeir-la- va ser per l'ambigüitat de l'alt tribunal li ha costat crítiques. L'expresident ha escoltat retrets tant dels que lamentaven la "traïdoria a l'independentisme" com dels que, sense haver desobeït ni tenir intenció de fer-ho, li retreien manca de valentia i coherència per entomar les "garrotades".

En la seva compareixença a Palau, marcada per la petició de Carles Puigdemont a l'Estat per tal que es mogui i impedir així el xoc de trens, Mas, reforçat pel judici, ha afirmat que la seva defensa ni ha "prostituït" el 9-N ni ha caigut en "el postureig". Els valedors de l'expresident afirmaven que, al cap i a la fi, cadascú té dret a defensar-se com millor ho consideri per no ser condemnat. Aleshores també caldria assumir que es fa més difícil parlar en nom d'un poble que vol votar i de 2,3 milions de catalans.

Després d'una setmana de judici se'm fa impossible dir si Mas és més o menys a prop de la inhabilitació, que en cas de fracàs del procés li impediria ser candidat a unes autonòmiques. El que sí els puc dir és que de judicis com aquests no en veurem més. El que han fet el Govern i el Parlament, des del 27-S, ja no transcorre pels viaranys de l'ambigüitat perquè el mandat és molt clar i el marc legal espanyol està del tot esgotat per fer possible la desconnexió primer, el referèndum vinculant després i la independència finalment. I l'Estat també n'ha pres nota. Aquest cop, i després d'haver empoderat amb competències penals el TC, no esperaran que res no passi o que ningú ho capitalitzi abans de querellar-se i actuar amb tota la contundència.

En els propers mesos veurem més càrrecs públics catalans desfilant pels tribunals. A Madrid volen calcular molt bé els efectes que pot tenir un judici a Carme Forcadell, que podria anar també molt ràpid al TSJC. La presidenta del Parlament no podrà dir, com Mas, que no va ser correctament notificada o que no estava clar què podia fer i què no. Haurà de dir, senzillament, que entre les ordres d'un tribunal presidit per un militant del PP (al qual, per cert, sembla que rellevarà Andrés Ollero, diputat conservador durant 17 any) i permetre el debat en un Parlament votat pel 80% dels catalans, no va dubtar. És la diferència entre 2014 i 2017.