Desinformació i falta de control

18 de març de 2017
Ara ningú la coneix com a World Wide Web (3W), però aquest va ser el nom amb què Tim Berners-Lee va batejar el seu invent el 1989. En aquella època, el científic treballava a l'Organització Europea de Recerca Nuclear (CERN, en les seves sigles en anglès) de Ginebra. Berners-Lee va dissenyar el sistema d'hipertext per millorar l'intercanvi d'informació entre els seus investigadors. I com passa sempre, de la idea original a l'ús final hi ha un món.

La Web ha celebrat aquesta setmana els seus 28 anys d'existència. Els més de 3.500 milions de persones connectades a Internet ja explotem al màxim tots els recursos d'aquella descoberta primitiva i abstracta, i hem fet passar per l'hipertextualitat tot tipus de negocis, però també l'ensenyament en línia, els mitjans digitals, mil variants de jocs i entreteniment, serveis de salut, socials i laborals des de la distància. Hem afegit a la primitiva Web imatges, formats audiovisuals, encriptació, sistemes de pagament, dispositius interactius, i la hem connectat a les xarxes socials. 

Amb motiu d'aquest aniversari, Tim Berners-Lee -que no acostuma a prodigar-se gaire en públic- ha enviat un missatge. Segons el científic, actualment hi ha tres amenaces que podrien fer trontollar el sentit original d'Internet.

1. "Hem perdut el control de les dades personals". Els negocis de moltes empreses és oferir contingut gratuït a canvi de la informació dels usuaris. Ho sabem i, la majoria, consentim de bon grat. Però segons Berners-Lee, el problema rau en el fet que no podem triar quines de les nostres dades volem o no cedir. Simplement les agafen. I molts governs també se n'aprofiten per retallar llibertats. La directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà, alertava en una entrevista d'aquest fet.

2. "És terrible veure com la desinformació s'està apoderant d'Internet". Xarxes socials, blogs, webs que simulen ser mitjans de comunicació llencen titulars per aconseguir el clic fàcil. "Al darrere hi ha algoritmes que agafen dades personals i mostren només els continguts que despertaran la nostra curiositat. Són notícies falses (fake news), però impacten i estan dissenyades per expandir-se tan ràpid com la pólvora".

3. "La propaganda política empra millor que mai la tecnologia per a les campanyes". La majoria de gent s'informa a partir d'unes poques plataformes. Ja se sap que els algoritmes van facilitar a les darreres eleccions nord-americanes 50.000 anuncis diferents diaris a Facebook, sense poder fer un control ètic del seu contingut. "La publicitat dirigida permet que una campanya comuniqui coses completament diferents, amb contradiccions, segons el tipus de gent a la qual s'adreça. És això democràtic?", es pregunta Berners-Lee.

Davant d'aquest panorama, la solució és complexa i ambiciosa perquè les empreses no permetran que ningú intenti girar la situació que els afavoreix. Des de la WebFoundation s'han ofert a treballar els propers cinc anys amb companyies com Facebook per equilibrar aquestes pràctiques poc ètiques. "La Web d'avui està feta entre tots. Depèn de nosaltres projectar com volem que sigui la del futur".