Trec el cap per la finestra rumiant sobre què escriure i m'esglaia la primera flor de l'ametller. En compto quatre i una bona colla a punt d'esclatar. Enguany ha començat a florir quasi un mes abans de quan acostuma a fer-ho. Comença un 2023 amb el mal presagi d'una sequera llarga i penosa i d'unes temperatures fora de lloc i fora d'època que són un avís per a navegants. Ens estem carregant el planeta i per molt que estigui suada aquesta frase no deixa de ser terriblement certa.
Mai he cregut en això dels propòsits o dels desitjos d'any nou, però davant de la desventura i la impossibilitat de no poder fer res més que actes individuals per canviar les coses, només queda l'esperança d'un futur millor, tot desitjant que aquest any sigui millor que l'anterior. És per això que el 2023 que tot just ara comencem li demanaria algunes coses imperativament urgents.
Desitjo per aquest any que comencem que les administracions competents regulin el preu del lloguer d'una vegada, fent valer així aquell article que només existeix sobre paper i que diu que l'habitatge —digne— és un dret que tenim els pobres desgraciats que tenim la redundant desgràcia de viure al Regne d'Espanya. Atureu aquest abús permanent tolerat i afavorit pel poder, mani qui mani.
Desitjo per aquest any que comencem que el Govern faci alguna cosa efectiva per complir la legislació pel que respecta a les llengües pròpies del país, català i aranès. Tenim dret a viure plenament en català i a gaudir des de tots els àmbits de la nostra vida en aquest idioma. Necessitem imperiosament que la immersió lingüística s'apliqui de veritat a les escoles d'arreu del país, que quan anem al CAP ens puguin entendre i atendre en la nostra llengua i que quan anem al cinema tinguem una oferta en català com cal. N'estic fart de tanta supremacia espanyola i que el govern català es posi de perfil amb aquest tema.
Desitjo per aquest any que comencem que Barcelona torni a ser una ciutat on poder viure i aquells que hi hem nascut deixem de veure'ns obligats a marxar-ne. Que l'Ajuntament vetlli pel poc que queda del comerç local, dels barris i de la seva gent. Que Barcelona exerceixi de capital de país i no de ciutat espanyola de províncies. I si us plau, que des del Govern de la ciutat es deixi de fer propaganda a costa dels diners i la salut mental de tots. Volem fets, no paraules que se les endú el vent com una pluja de confeti de colors.
Desitjo per aquest any electoral que comencem —tenim eleccions municipals a la primavera— que cap individu d'extrema dreta, porti la bandera que porti, aconsegueixi ni una sola acta de regidor als ajuntaments catalans. Que l'odi més nauseabund foti el camp de les institucions, si us plau.
Desitjo per aquest any que comencem que pagesos i ramaders del país puguin continuar vivint de la terra i que es capgiri l'abandó de granges i conreus. Demano, si us plau, que s'aposti pels cultius sostenibles i per la ramaderia extensiva. Que als petits productors se'ls deixi de metrallar amb tràmits administratius rocambolescos i que se'ls faci la vida més fàcil, que prou heroic és avui en dia no penjar l'aixada i el gaiato.
Desitjo per aquest any que comencem que el Govern català aturi tota temptació de continuar convertint-nos en el parc temàtic d'Europa. Que es fotin el projecte del Hard Rock on els càpiga i que els Jocs Olímpics d'Hivern només siguin el record d'una broma de mal gust. I que la morterada de diners que pensaven invertir en totes dues bestieses, els destinin a començar a abandonar la dependència del turisme i a construir un model de país com el que mereixem.
I per damunt de totes les coses desitjo, per aquest any que comencem, que les flors floreixin quan toqui i que plogui bé al país que no sap ploure.
Mai he cregut en això dels propòsits o dels desitjos d'any nou, però davant de la desventura i la impossibilitat de no poder fer res més que actes individuals per canviar les coses, només queda l'esperança d'un futur millor, tot desitjant que aquest any sigui millor que l'anterior. És per això que el 2023 que tot just ara comencem li demanaria algunes coses imperativament urgents.
Desitjo per aquest any que comencem que les administracions competents regulin el preu del lloguer d'una vegada, fent valer així aquell article que només existeix sobre paper i que diu que l'habitatge —digne— és un dret que tenim els pobres desgraciats que tenim la redundant desgràcia de viure al Regne d'Espanya. Atureu aquest abús permanent tolerat i afavorit pel poder, mani qui mani.
Desitjo per aquest any que comencem que el Govern faci alguna cosa efectiva per complir la legislació pel que respecta a les llengües pròpies del país, català i aranès. Tenim dret a viure plenament en català i a gaudir des de tots els àmbits de la nostra vida en aquest idioma. Necessitem imperiosament que la immersió lingüística s'apliqui de veritat a les escoles d'arreu del país, que quan anem al CAP ens puguin entendre i atendre en la nostra llengua i que quan anem al cinema tinguem una oferta en català com cal. N'estic fart de tanta supremacia espanyola i que el govern català es posi de perfil amb aquest tema.
Desitjo per aquest any que comencem que Barcelona torni a ser una ciutat on poder viure i aquells que hi hem nascut deixem de veure'ns obligats a marxar-ne. Que l'Ajuntament vetlli pel poc que queda del comerç local, dels barris i de la seva gent. Que Barcelona exerceixi de capital de país i no de ciutat espanyola de províncies. I si us plau, que des del Govern de la ciutat es deixi de fer propaganda a costa dels diners i la salut mental de tots. Volem fets, no paraules que se les endú el vent com una pluja de confeti de colors.
Desitjo per aquest any electoral que comencem —tenim eleccions municipals a la primavera— que cap individu d'extrema dreta, porti la bandera que porti, aconsegueixi ni una sola acta de regidor als ajuntaments catalans. Que l'odi més nauseabund foti el camp de les institucions, si us plau.
Desitjo per aquest any que comencem que pagesos i ramaders del país puguin continuar vivint de la terra i que es capgiri l'abandó de granges i conreus. Demano, si us plau, que s'aposti pels cultius sostenibles i per la ramaderia extensiva. Que als petits productors se'ls deixi de metrallar amb tràmits administratius rocambolescos i que se'ls faci la vida més fàcil, que prou heroic és avui en dia no penjar l'aixada i el gaiato.
Desitjo per aquest any que comencem que el Govern català aturi tota temptació de continuar convertint-nos en el parc temàtic d'Europa. Que es fotin el projecte del Hard Rock on els càpiga i que els Jocs Olímpics d'Hivern només siguin el record d'una broma de mal gust. I que la morterada de diners que pensaven invertir en totes dues bestieses, els destinin a començar a abandonar la dependència del turisme i a construir un model de país com el que mereixem.
I per damunt de totes les coses desitjo, per aquest any que comencem, que les flors floreixin quan toqui i que plogui bé al país que no sap ploure.