Quim Torra és un pas més a prop de ser jutjat per la pancarta del llaç groc. La notícia l'ha enxampat en un d'aquells moments en els quals els presidents de la Generalitat no es volen trobar mai: un incendi descontrolat a les Terres de l'Ebre que està obligant a centrar tots els esforços en controlar-lo i evitar que hi hagi encara més danys. Torra s'ha desplaçat al centre de coordinació a Vinebre i segueix tots els detalls de l'operatiu al costat dels consellers Teresa Jordà i Miquel Buch, de manera que ha hagut d'anul·lar tota l'agenda que tenia prevista. Durant uns dies, els focs que el Govern haurà de contribuir a apagar seran físics, tot i que els altres no desapareixeran.

El procés obert al TSJC és un d'ells. Torra va fer de la pancarta del llaç groc un cas pràcticament personal: no el volia treure perquè considerava que no contravenia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), un organisme que en les últimes setmanes ha rivalitzat en protagonisme amb el Tribunal Suprem per les seves contínues ingerències. La negativa del president a fer desaparèixer la simbologia a favor de la llibertat dels presos de la façana de Palau va tensionar el Govern, on hi havia consellers que apostaven per treure'l i estalviar-se problemes. El simbolisme és un dels punts forts de Torra, un president que malda per recuperar la unitat estratègica, per governar i per mantenir viva -tot al mateix temps, malgrat les dificultats- la flama de la legitimitat que surt de l'exili, de Lledoners, de Mas d'Enric i del Catllar, on han tornat presos i preses.

Els equilibris, per tant, són més a l'ordre del dia que mai. Si s'observa què ha passat els últims anys amb els presidents de la Generalitat -Carles Puigdemont és a l'exili belga i Artur Mas, inhabilitat pel 9-N i amb les propietats embargades-, no deixa de ser un contrasentit que Torra estigui a un pas de ser jutjat per una simple pancarta. És probable que la gestió del Govern amb els llaços grocs fos erràtica -ho exemplifica l'entrada dels Mossos a edificis públics per retirar-ne, en el seu exercici com a policia judicial-, però hi ha un món entre el gest polític del president de no retirar el llaç i enfrontar-se a un procés penal per desobediència al TSJC que pot desembocar en una inhabilitació. Ser president és, sovint, la via més ràpida per ser processat.

"Estic disposat a pagar el preu que calgui", va dir Torra després de declarar al tribunal. Haver de deixar el càrrec, si arriba una condemna després del procés judicial? Es pot justificar d'alguna manera que el principal dirigent del país sigui apartat de la vida pública per no haver despenjat una pancarta? Encara que la gestió política del cas fos millorable, un gest com aquest no pot comportar el final de la carrera de Torra, que d'altra banda ja s'ha posat data de caducitat: el final de la legislatura, probablement abans que acabin els quatre anys preceptius. És probable que la independència comporti desobediències múltiples, però no per un llaç groc, sinó per objectius més grans. Sempre i quan, esclar, no es trobi una sortida dialogada amb l'Estat.

Aquesta és l'opció preeminent a Lledoners, per exemple. Ho clarifica la carta de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez dirigida a la cúpula de Junts per Catalunya (JxCat) per tal d'abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez, avançada per NacióDigital. Una manera de començar a desobeir l'estratègia que dicten Puigdemont des de Brussel·les i Torra des del Palau de la Generalitat. Si a la independència s'hi pot arribar de dues maneres -pacte o revolució-, a Lledoners hi hagi més partidaris de la primera opció que de la segona. Les desobediències, ja sigui davant del TSJC o en cercles de partit, seguiran planant per sobre del procés. Les que es materialitzen, i les que no.