El president Torra i un professor de la UAB són els desobedients de l'actualitat a Catalunya. El primer es va refermar en la seva actitud quan declarà davant del Tribunal Superior de Justícia, i va dir que entenia que era el que havia de fer; el segon senzillament ha dit que no pensa posar-se la mascareta perquè creu que podria morir. Tots dos creuen que no podien fer altra cosa. Tots dos s'arrisquen a ser sancionats.

Un és president; l'altra també pot influir sobre la vida de la gent, però en menor mesura. Tots dos creuen que la seva llibertat està per sobre de la llei, i tots dos serien herois, si la llei fos injusta. La gran diferència rau en els efectes que generaria la seva separació del càrrec.

La presidència de la Generalitat quedaria, si inhabiliten Torra, vacant, i l'ara president demana que en tal cas el lloc no s'ompli, intentant així carregar l'eventual substitut d'una responsabilitat col·laboracionista que sense dubte JxCat o el PDECat, o tots dos, etzibaran ERC si no s'hi compromet, però el tauler de joc en tot cas es pot veure mogut, pel senzill fet que des de la vacant presidencial comença en un moment o altre a córrer el compte enrere que enllaça amb la convocatòria d'eleccions. També si el professor universitari és separat del lloc de feina, es produiran efectes sobre la seva classe, i potser en tots dos casos hi haurà qui pensi que surten guanyant amb el canvi perquè el substituït no ho feia bé.

La gran diferència entre tots dos casos rau en el que indicien. La situació en què s'ha col·locat Torra evidencia el grau de declivi de les nostres institucions, amb unes lleis incapaces de preveure actituds absurdes, pensades per obtenir una foto, ni que sigui patètica, en la història. La seqüència dels fets anima a pensar que la imatge del desobedient castigat era volguda. L'altre cas és més fàcil i menys greu, perquè es tracta que senzillament alguns professors no han entès què significa la llibertat de càtedra, o si aquesta inclou la possibilitat de ser fan de Miguel Bosé. Potser també ell pensava passar a la història, però en tot cas demostra que els sistemes d'elecció per a les diverses responsabilitats i càrrecs no acaba de funcionar massa bé.