Quin serà el preu a pagar per l'Estat espanyol pel que fa al seu prestigi i la seva rellevància internacional quan les desfetes judicials a nivell europeu es facin més grans i més contundents? Com Hongria o com Polònia, fins on està disposada a arribar Espanya en el deteriorament del seu sistema democràtic per tal d'evitar la independència de Catalunya?

Les condemnes als líders i activistes independentistes no aguantaran l'escrutini de la Justícia europea. Tal i com ha advertit el tribunal de Luxemburg, la situació d'immunitat d'Oriol Junqueras vicia de nul·litat tot el procediment –sentència inclosa. Trigarà més o menys a ser tombat per Europa, però tot indica que la desfeta judicial per a Espanya serà molt contundent.

Penseu en l'esperpent que representen les condemnes severes per sedició, quan el màxim responsable jeràrquic, Carles Puigdemont, seurà al seu escon d'eurodiputat. Ho farà després d'haver estat a disposició de la justícia belga tot aquest temps, i després que la justícia alemanya resolgués que no hi havia ni rebel·lió ni sedició. 

La creativitat jurídica desplegada pel Suprem per desobeir la sentència del Tribunal Superior de la Unió Europea també arribarà en forma de recurs a Europa. Els resultats seran catastròfics per a Espanya. Temps al temps.

Tanmateix, també s'ha d'admetre que Espanya pagarà amb gust el preu que calgui, perquè no hi ha res més important per a l'Estat que la seva unidad de destino en lo universal. Les condemnes europees malmetran la imatge internacional d'Espanya i donaran ales a les revindicacions catalanes, però cal per entendre fins a quin punt això importa poc a l'Estat, cal recordar que el president del govern espanyol acaba de confirmar com a ministre de l'Interior (responsable de les forces de seguretat) a un senyor condemnat fins a sis vegades a Estrasburg per no investigar tortures.

En paral·lel, iniciarà el seu recorregut la taula de diàleg entre l'Estat i Catalunya. L'escepticisme és gran, per raons òbvies, però és evident que cal aprofitar de totes les maneres possibles la situació de feblesa del govern de Pedro Sánchez. El diàleg es produirà a contracor, perquè el consens a l'Estat al voltant de la recepta repressiva és molt ampli. Però sempre els diàlegs polítics encarats a la resolució dels conflictes es dona entre dues parts que no es poden veure, que no confien l'un en l'altre. El règim sud-africà no tenia cap ganes de parlar amb Mandela. El govern britànic no li venia de gust parlar amb irlandesos o indis, però la situació política els hi va empènyer.