L'operació diàleg els pot costar una pasta. Figureu-vos que va en Millo a visitar l'alcaldessa Colau, per incorporar-la a la maniobra, i aquesta li diu que espera que l'Estat recuperi la inversió en transport públic –minvadíssima—i endegui les eternes obres de la Sagrera. I quan la Soraya visita els empresaris buscant l'escalf de la tercera via, li posen sobre la taula el corredor mediterrani i la inhòspita realitat de l'N-II. I els alcaldes del sud li tallen carreteres per denunciar l'N-340. I queda l'enllaç de Martorell i el tram de Montblanc a no sé on i aquella altra carretera que ja constava en el Regional Planning de la República i que espera dotació del ministeri (el mateix que rescata autopistes inútils de Madrid). Per no parlar de cultura, que llavors ja ploraríem: ara estan fent un nou museu reial a la capital amb una inversió inicial de 25 milions: aquesta xifra no l'han posada al Mnac en tota la història de la democràcia.

Caldrà estudiar amb lupa el pressupost per veure la distància entre el somriure i la realitat, i no parlo de la impossible quadratura del model de finançament. Parlo d'aquestes no-inversions que són el maltracte sistemàtic envers Catalunya. Si ara volguessin posar tot el que no han fet en els últims trenta anys, les altres autonomies saltarien en bloc contra la pròpia discriminació. Finançament i inversions pendents no tenen solució si han de mantenir un equilibri espanyol que és precisament el que empeny Catalunya a sortir del mapa. Això ho saben. Per tant, l'operació no és sinó un intent de modular el relat perquè les bones paraules –diàleg, democràcia—caiguin del seu costat i no del nostre. Guanyar en imatge el que no es pot pagar en el pressupost. O sigui, bla-bla-bla.

Visiten la societat catalana per dalt –polítics o empresaris—quan el moviment sobiranista neix de baix, però aquest no els és problema. El problema real és que no poden pagar tot el que ens deuen. Allò que volia l'Estatut amb la disposició addicional que ells es van carregar enviant-la al Constitucional. Sabeu què en va dir el Tribunal? Que Catalunya no podia condicionar per llei el pressupost de l'Estat. Doncs això.