El Rei i el president de la Generalitat han fet els seus tradicionals discursos nadalencs. Res gaire engrescador, malgrat que haurien de transmetre, un i altre, missatges adreçats a treure el millor de nosaltres. Contràriament, s'enfoquen, ara i en tantes altres ocasions, a replicar-se mútuament. I així, mentre el rei es va centrar a apel·lar a la unitat entorn la Constitució, el president Aragonès reclamava singularitats en el finançament de Catalunya.
Cap dels dos discursos va ser especialment escoltat i fins i tot, en el cas del president, va punxar respecte de les audiències obtingudes l'any passat. Els contraris a la monarquia diran que el rei no se l’escolten perquè ja no és una institució volguda, ni respectada i que la major part de la ciutadania ha virat cap a posicions republicanes, sigui per convicció o per reacció a certes conductes reials avui incomprensibles. Sí, però aleshores què haurien d'argumentar sobre l'escàs seguiment de què ens diu el president? Ni monàrquics ni republicans?
Crec particularment que la culpa no és tant de les institucions, com dels seus protagonistes, i que potser fins i tot es tracta d'una qüestió més profunda, perquè el que sovinteja en l'anàlisi és que ha crescut el descrèdit general de les institucions, reflectit en diverses enquestes, el que fa cada cop menys trènding tòpic el que ens puguin dir des de qualsevol instància. Perquè tot se'ns fa massa previsible, i fins i tot, emergint de la decepció front tanta paraula buida, és més gran la temptació de caure en discursos fàcils, extrems i polaritzats, mútuament retroalimentats.
Per cert, per a dues de les institucions filològiques que analitzen les paraules que defineixen cada any, "viralitzar" i "polarització" han estat respectivament les determinants enguany. Doncs bé, utilitzant aquesta terminologia, els discursos del Rei i del president han anat a la baixa, ben segur s'han viralitzat ben poc, potser perquè han volgut polaritzar sense aconseguir-ho. Potser perquè la polarització ja juga en altre plànol. Potser perquè el que ens diuen ja no sona creïble o exemplar.
Cap dels dos discursos va ser especialment escoltat i fins i tot, en el cas del president, va punxar respecte de les audiències obtingudes l'any passat. Els contraris a la monarquia diran que el rei no se l’escolten perquè ja no és una institució volguda, ni respectada i que la major part de la ciutadania ha virat cap a posicions republicanes, sigui per convicció o per reacció a certes conductes reials avui incomprensibles. Sí, però aleshores què haurien d'argumentar sobre l'escàs seguiment de què ens diu el president? Ni monàrquics ni republicans?
Crec particularment que la culpa no és tant de les institucions, com dels seus protagonistes, i que potser fins i tot es tracta d'una qüestió més profunda, perquè el que sovinteja en l'anàlisi és que ha crescut el descrèdit general de les institucions, reflectit en diverses enquestes, el que fa cada cop menys trènding tòpic el que ens puguin dir des de qualsevol instància. Perquè tot se'ns fa massa previsible, i fins i tot, emergint de la decepció front tanta paraula buida, és més gran la temptació de caure en discursos fàcils, extrems i polaritzats, mútuament retroalimentats.
Per cert, per a dues de les institucions filològiques que analitzen les paraules que defineixen cada any, "viralitzar" i "polarització" han estat respectivament les determinants enguany. Doncs bé, utilitzant aquesta terminologia, els discursos del Rei i del president han anat a la baixa, ben segur s'han viralitzat ben poc, potser perquè han volgut polaritzar sense aconseguir-ho. Potser perquè la polarització ja juga en altre plànol. Potser perquè el que ens diuen ja no sona creïble o exemplar.