Tot fent la migdiada el passat diumenge, vaig tenir un somni curiós: es produïa un moment històric a Catalunya, similar a l'Acord de Divendres Sant d'Irlanda del Nord de 1998, que significava un gir cap a la pau i la reconciliació. 

[noticiadiari]2/264448[/noticiadiari]
En aquest escenari, la primera acció acordada era la desmilitarització i la desescalada del conflicte. Es pactava la retirada gradual de les forces de seguretat espanyoles de territori català, així com la suspensió de qualsevol acció unilateral per part de les institucions catalanes que puguin exacerbar les tensions.

Seguidament, es creava una comissió interparlamentària –amb legisladors del Congrés dels Diputats i del Parlament– encarregada de definir el nou estatus legal de Catalunya. Com a resultat dels seus treballs, s’aprovava una reforma constitucional per mitjà de la qual es reconeixia Catalunya com una nació dins de l'Estat. 

Aquest reconeixement anava acompanyat d'un conjunt de drets que permetrien un grau considerable d'autogovern a Catalunya, d'una manera que respectés la seva identitat única i les seves aspiracions polítiques. La llengua catalana obtenia un estatus semblant al francès al Quebec i les federacions esportives catalanes eren acceptades a les federacions internacionals.

A més a més, es creaven comissions de la veritat amb l'objectiu d'investigar violacions de drets humans i altres actes de violència que hagin ocorregut a partir del cop d’estat del 1936 i fins als nostres dies. Aquests comitès estaven formats per experts tant nacionals com internacionals en drets humans amb el mandat d'assegurar que es fes justícia per a totes les víctimes.

Finalment, per decidir sobre el futur polític de Catalunya, s’establia que “quan es donessin les condicions” es convocaria un referèndum vinculant. La data i les preguntes d'aquesta consulta serien objecte d'acord entre totes les parts implicades, assegurant així que el procés fos el més inclusiu i representatiu possible.

Tot això es duria a terme sota la supervisió d'un equip de mediació internacional i amb la participació de representants del Govern, de l'executiu espanyol, de partits polítics i d'organitzacions de la societat civil.

De sobte em vaig despertar i vaig comprovar que l’escenari somiat és tan llunyà com un acord que permeti el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, continuar a la Moncloa. El líder del PSOE està cuinant a foc lent unes quantes granotes anomenades Sumar, ERC, Junts i PNB. Quan estiguin ben cuites, tornarem a les urnes, amb un resultat més que incert. Potser millor que torni a dormir.