Play. "¿Quiénes somos?¿De dónde venimos?¿Adónde vamos? ¿Estamos solos en la galaxia o acompañados? ¿Y si existe un más allá? ¿Y si hay reencarnación?" es pregunta, sense etanol, Siniestro Total. A veure, a pams. Un dia vam ser aquí: 2 d'agost de 1931. Els catalans voten l'Estatut: 75% de participació. El "Sí" obté el 99% dels vots. Bua, tothom súper feliç, mode anís. Els nostres amics republicans fraternals letals espanyols ho respecten tot a l'estil Freddy Krueger: l'esgarrapen, el retallen, el destrossen, el dessagnen a ganivetades. Estatut, al clot.

Ara, aquest, ens diu que som aquí: Pedro Sánchez proposa als catalans votar un nou Estatut. A veure, com ho diria... aviat, molt aviat, es reconeixerà científicament la teoria (destil·lada i patentada pel meu gat i jo) que demostra que Espanya és genèticament una rotonda: sense sortida i amb una existència condemnada a donar tombs orbitals com un ruc esfèric. I l'evolució és això: de la borratxera de 1931 al vòmit de 2018. Els catalans som una ressaca mal portada. Així som. D'aquí venim. Cap aquí anem? Estem sols a la galàxia o ens finançarem companyia liofilitzada? Qui atreu qui, la magnetita a l'imant o l'imant a la magnetita? Hi ha reconsagració? Doncs segurament som aquí: amb una macrocefàlia pesadament líquida giragonsant dins el túnel del tren de la bruixa i el túnel de rentat. Postguerra.

Tot Estatut és tururut. Tot Estatut ens ha dut al patíbul. Estatut, ressaca. Mireu què deien els feliços anissos catalans de l'estiu de 1931 festejant líquidament l'Estatut barra de bar auto-servei: "En una hora del destí"; "Catalunya ha dit: Sí"; "La democràcia catalana ha dit quina era la seva voluntat"; "Qui era que no creia en el poble? Qui era que no creia en els gregarismes de les multituds?"; "Serà escoltada, a les Constituents de la República, la voluntat catalana? Serà escoltada. Nosaltres estem segurs que serà escoltada. Calen, només ulls per a mirar i oïdes per a escoltar..."; "Ara, ara com mai, cada ciutadà amb noció dels seus deures ha d'aportar la seva espatlla i el seu esforç a l'obra de consolidació de l'Estat autònom de Catalunya."; "Europa ens mira, i ens exigeix l'executòria civil dels seus pobles més cultes, de les seves Lleis més justes, de les seves democràcies més preclares". Buf-buf.

La culpa de tot és per voler tenir Estatut. L'Estatut és un narcòtic boterut i caparrut. Un somnífer pel qual ha begut. L'Estatut és un estat-out. "Estatutet" en deien després de l'acció de l'Estat Freddy Krueger. Ens voldran dur cap aquí. Per una raó. Perquè nosaltres som dins el túnel, de la bruixa, de rentat, de la postguerra. Esperant, cercant, treballant per la sortida. Som dins, mig vius-mig morts. Som zombis. Criatures amb una balança que es pot decantar cap a la vida o cap a la mort. Els propers mesos la feinada serà donar sentit al zombi. Gestionar el zombi que portem dins. Management del zombi. El català mort-vivent que morirà al túnel o viurà fora d'ell. Tot dependrà si el zombi veu en el túnel un final o un inici. Sí, per fi, són zombis ballant feliçment sobre la seva pròpia tomba.