L'escepticisme és una virtut a l'hora d'intentar entendre la política. Costa de creure que un gat vell com Pedro Sánchez, amb el cul pelat de resistir els atacs dels adversaris i dels seus companys de partit, es vegi tan afectat per les acusacions contra la seva dona com per plantejar-se abandonar el vaixell que tant esforç li ha costat abordar i timonejar.
Pedro Sánchez ha tornat a fer un triple salt mortal i tot indica que –un cop més– caurà dempeus i deixarà tothom bocabadat. Ha aconseguit moure el focus dels casos de corrupció que podrien afectar fins i tot el candidat del partit a presidir la Generalitat i presentar-se a si mateix com una víctima de la utilització espúria de la justícia.
No és quelcom nou, sinó que forma part de l'ADN del sistema polític bastit per reemplaçar el règim franquista a la mort del dictador. Utilitzar la premsa i la justícia per combatre i eliminar la dissidència ha format part del paisatge des de sempre. La CNT va ser pràcticament eliminada del mapa a partir d'un atemptat de falsa bandera. La repressió a Euskal Herria i a Catalunya, l'Operació Garzón dels Jocs del 92, el Comando Dixan, i totes les operacions contra l'independentisme català a partir de 2010 responen al mateix patró.
El canvi és que ara s'ha travessat una línia vermella. Mentre el patró filtració a la premsa-denúncia-procès judicial es feia servir per combatre la dissidència política "perifèrica", tothom aplaudia amb les orelles, proclamava la fe cega en la justícia i fins i tot es manifestava i es feia selfies per celebrar la repressió mediàtica, policial i judicial. Ara, el mecanisme ha esdevingut una eina de combat polític entre els partits que segons el disseny polític de la Transició s'alternen en el poder. Això és un canvi molt profund que pot causar una crisi terminal en el sistema polític espanyol.
La dreta culpa el PSOE d'haver desfermat la guerra amb la moció de censura contra Rajoy, i el PSOE acusa el PP de no acceptar les derrotes electorals. El conflicte pot escalar i des de Catalunya és impossible resistir les ganes d'agafar un bol gran de crispetes i gaudir de l'espectacle de veure plorar aquells que abans celebraven els muntatges mediàtics, policials i judicials contra l'independentisme. Malauradament, com passa sempre, Catalunya també rebrà de valent si el conflicte es fa gran. El principi "com pitjor, millor" no acostuma a funcionar mai.
En tot cas, el triple salt mortal de president espanyol ha distorsionat l'inici de campanya electoral a Catalunya i l'ha "espanyolitzat". D'antuvi, dilueix l'efecte Puigdemont i alleugereix l'impacte del cas Koldo i les comissions d'investigació en Salvador Illa. Coneixent l'historial del personatge, no podem descartar que Pedro Sánchez faci un Xavi Hernández i dilluns anunciï que plegarà per desdir-se un cop passades les eleccions catalanes. No oblidem que és el mateix que va acordar el 155 amb Rajoy per després indultar els condemnats, el que no podria dormir si pactava amb Podemos i poc després feia vicepresident Pablo Iglesias, el mateix que va prometre portar emmanillat Puigdemont als tribunals per acabar-hi pactant. Dónde està la bolita?