Per presència o per absència. Sigui com sigui, Pedro Sánchez s'ha convertit en protagonista de la campanya del 12-M. Havia de concentrar mirades ahir a Sabadell, per acomboiar Salvador Illa en el primer míting de la cursa electoral, i havia de tornar diumenge a Santa Coloma de Gramenet per contribuir a l'impuls del PSC, favorit a les enquestes, com va apuntar el baròmetre del CIS. Sánchez, però, ha optat per la pausa i la meditació, fins que dilluns anunciï si suportar la "campanya d'assetjament" contra la seva esposa, Begoña Gómez, és penyora suficient per continuar a la Moncloa. A l'espera del desenllaç, Sánchez ja ha sacsejat la campanya de leseleccions al Parlament i, de retruc, les europees del juny. El líder del PSOE governa el relat.
Fins dilluns, i segurament també en els dies posteriors, els titulars, els focus i les anàlisis portaran el nom propi del president espanyol, capaç d'activar debats necessaris, com el de les cures i la protecció de l'entorn familiar. Però Sánchez també ha aconseguit inocular el component personal al moment polític, avui extremadament polaritzat, a més de publicitar el seu vessant més humà, de complicitat amb l'esposa. Alhora, la carta de dijous ha fet emergir com funciona la maquinària del fang de la política escombraria, a la qual tant ha contribuït la dreta i l'extrema dreta política i mediàtica.
Sánchez se'n sent ara víctima, com abans ho van ser l'independentisme i Podem, amb indiferència socialista davant l'acció policial i judicial més matussera, que no van comportar dimissions ni investigacions. Quan la dreta era al poder va passar de tot -Operació Catalunya inclosa- i amb el PSOE al govern de l'Estat va destapar-se el Catalangate, sense que es rellevessin ministres. Però ara Sánchez és al centre i avisa que els dards l'enfoquen a ell. De moment, les notícies de les últimes hores l'han ajudat a justificar el dilema que ha plantejat: la Fiscalia reclama arxivar la causa contra Gómez per falta de solidesa i Manos Limpias ha admès que la denúncia tramitada podria estar fonamentada en informacions sense verificar. La fórmula de les fake news per empastifar.
Del president espanyol no se'n discuteix l'astúcia política, una disposició als cops d'efecte que contrasta amb l'aversió al risc d'Illa. Més aviat se n'escruta la utilització de les eines al seu abast per obtenir una posició avantatjosa en termes electorals. Unes eines que ha aprofitat quan li han convingut, però no ha fet servir per transformar l'Espanya que diu voler governar. Començant per les clavegueres que ara se li giren en contra.
Sánchez parlarà quan hagin acabat els dies de reflexió i esbrinarem si la solució passa per la dimissió, la qüestió de confiança o la convocatòria electoral més enllà del maig. Mentrestant, el debat polític orbita al seu voltant. En les últimes eleccions espanyoles del 23-J, al PSOE i al PSC els va anar bé agitar l'espantall de la suma de la dreta i l'extrema dreta. Illa es va imposar de formar clara i va ajudar a salvar Sánchez amb el resultat a Catalunya mentre el líder socialista trobava el camí per resistir. No és estrany que Junts i ERC provin de combatre excessos de personalisme.
La campanya del 12-M comença agitada i a Nació no ens en perdrem cap detall. Us oferirem un ampli desplegament informatiu, no només per atendre l'activitat dels partits sinó també per analitzar les seves propostes i conversar amb els caps de llista, amb nous formats i firmes convidades. Us ho expliquem més detalladament en aquest article.
- Batalla a tres i tothom pendent dels pactes: les claus de la campanya més incerta; per Oriol March
- Sánchez monopolitza la campanya d'Illa (sense ser-hi); per Bernat Surroca
- ERC batalla perquè la presidència d'Aragonès no es quedi en una anècdota; per Carme Rocamora
- El «last dance» de Puigdemont arrenca amb Sánchez en el punt de mira: «És el moment de dir prou»; per Oriol March
- Els embassaments han guanyat el doble d'aigua que l'aportació de la dessalinitzadora del port; per Arnau Urgell i Vidal
El passadís
A la sala de màquines del PSC havien planificat una campanya amb una intensa presència de Sánchez. La decisió del president del govern espanyol d'obrir un període de reflexió per decidir si dimiteix va agafar tothom per sorpresa, també l'equip de campanya dels socialistes catalans. Illa tornava en tren des de Madrid, després de comparèixer al Senat, i altres dirigents destacats del partit també se'n van assabentar pels mitjans de comunicació.
Vist i llegit
Laporta, Xavi i Deco van escenificar aquest dijous una unitat extremadament fràgil, perquè darrere de la continuïtat de l'entrenador s'hi amaguen misèries com de la improvisació i el desgavell, visibles en la cimera del dia anterior al domicili del president, de desenllaç sorprenent fins i tot per a integrants de la junta directiva del Barça. Abans de la roda de premsa d'ahir, Francisco Cabezas firmava un article quirúrgic a El Periódico, que sintetitzava els mals d'un club que funciona sense planificar. "El conclave a la casa de Laporta, que remetia a aquell nuñisme de psicofonia i merceria, va ser la metàfora d'aquest temps. Caos i pandereta", escrivia encertadament el cap d'esports del rotatiu. Xavi és on volia tot i contradir-se i Laporta salva els mobles, però no s'albira un pla coherent. El temps dirà si surt cara o creu.
L'imperdible
Degustar concerts de cambra a l'Hivernacle de la Ciutadella. Aquesta és la proposta del cicle Constel·lacions, una iniciativa del Gran Teatre del Liceu -amb el suport de l'Institut de Cultura de Barcelona- per apropar al públic els músics de l'Orquestra i el Cor de la institució. Al mòdic preu de tres euros, les sessions començaran aquest divendres i n'hi haurà fins diumenge. Una molt bona oportunitat per gaudir d'una bona experiència musical en un espai emblemàtic de la ciutat. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.