Sánchez monopolitza la campanya d'Illa (sense ser-hi)

El candidat del PSC reivindica la "resistència individual" del president del govern espanyol per aixecar una "resistència col·lectiva" contra els atacs de la dreta

Salvador Illa, al final del míting d'inici de campanya del PSC
Salvador Illa, al final del míting d'inici de campanya del PSC | Juanma Peláez
25 d'abril del 2024
Actualitzat el 26 d'abril a les 9:51h

Pedro Sánchez s'havia de bolcar en la campanya de Salvador Illa per ajudar a propulsar-lo cap a la presidència de la Generalitat. Així havia dissenyat la campanya el PSC, conscient que la marca Sánchez suma a Catalunya, i per això estava prevista una intensa presència del president del govern espanyol en els primers dies del camí cap al 12-M, començant aquest dijous a Sabadell. No serà així. L'anunci de dimecres ha fet saltar totes les previsions pels aires i ha obligat els socialistes a maniobrar ràpidament, a l'espera de veure com afectarà la decisió que prengui tant a la política catalana com a espanyola.

Sánchez ha estat el gran protagonista (absent) de l'inici de campanya. "En tots els mítings, però especialment en el del PSC, on havia d'intervenir. L'ha substituït el ministre Jordi Hereu, un habitual als actes del partit. El misteri del seu futur es resoldrà dilluns, mentre l'entorn del president espanyol li demana que "resisteixi" a la Moncloa Mentrestant, els socialistes catalans han tancat files amb el líder del PSOE i li han dedicat un vídeo homenatge a l'arrencada de l'acte, amb un missatge -"Estem amb tu, president"- que ha estat reforçat per tots els parlaments.

Illa, que ha plantejat una campanya basada en les propostes per al "nou cicle" després del procés, ha hagut d'arrencar fent una reflexió -en castellà- per tancar files amb Sánchez. "Pedro, de la teva resistència individual, aixequen una resistència col·lectiva. El PSC està amb tu", ha dit el candidat socialista, entre crits de "Pedro, Pedro" del miler llarg de persones que han omplert la Fira de Sabadell. El líder del PSC ha fet una crida a dir "no" a la "destrucció de l'adversari a l'insult" i "sí" a la "política noble entesa com a servei públic". 

En una política espanyola marcada per la "crispació", Illa ha denunciat que "alguns" -la dreta i l'extrema dreta- s'han "saltat tots els límits", per uns atacs que no es limiten al polític, sinó que afecten ja el seu entorn personal. "Quina raó hi ha per crispar com alguns estan crispant la política espanyola?", s'ha preguntat i ha exigit el "dret a governar". "Tots tenim dret a governar, ningú té més dret que un altre", ha remarcat, en referència a creença que només la dreta pot ser a la Moncloa. "Els governants els escullen els ciutadans, es trien a les urnes, no als despatxos", ha insistit.

"Pedro, no ho aconseguiran"

"Pedro, no ho aconseguiran", ha dit el ministre Jordi Hereu, que ha defensat amb vehemència la figura de Sánchez. L'exalcalde de Barcelona ha reivindicat la democràcia espanyola, que és "molt més forta que la mentida i la infàmia". Hereu ha dit que Sánchez és "necessari" per construir una millor Espanya i Catalunya. De fet, ha assegurat que Sánchez "se l'ha jugada" per Catalunya, en favor de la convivència. El ministre ha recordat que les eleccions catalanes es miraran des d'arreu del món, perquè els "enemics" de Sánchez van més enllà d'Espanya i Europa, i que les idees que defensa el president del govern espanyol són el motiu pels quals l'ataquen. "Des d'Ucraïna a Gaza", ha remarcat Hereu. 

ERC i Junts "no han fet res"

Més enllà del factor Sánchez, que condicionarà el primer tram de campanya, el PSC ha insistit en la seva proposta, sintetitzada en la necessitat de gestionar bé els serveis públics i aprofitar les possibilitats de l'actual autogovern, superant l'etapa del procés. Els independentistes els han retret la poca ambició i la manca de projecte específic per Catalunya, una acusació que Illa esquiva retraient a ERC i Junts els "deu anys perduts" amb els governs d'Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. "És un balanç negatiu; no han fet res", ha dit el candidat socialista, aquest cop en català. Illa ha plantejat fer una auditoria dels serveis públics per saber quina és la situació. 

Una de les prioritats d'Illa en els primers 100 dies de govern si aconsegueix la presidència serà el finançament. El debat sobre el model, que el PSC creu que cal que sigui pactat amb el PP a més del govern espanyol, ha agafat força en aquests últims mesos. Els socialistes plantegen una proposta basada a desplegar el que diu l'Estatut de 2006, sobretot pel que fa a la creació d'un consorci tributari -format per la Generalitat i l'Estat- i respectar el principi d'ordinalitat. Són dos elements que formen part de l'actual marc estatutari, però que fins ara no s'han desplegat mai. Mentre els independentistes carreguen contra l'horitzó d'Illa, el candidat del PSC els acusa de no haver fet cap avenç fins ara en aquest camp: "Res, de res, de res".

En aquestes setmanes, Illa ha desplegat un llarg llistat de propostes. La prioritat és recuperar "l'excel·lència" dels serveis públics. Això es concreta, entre d'altres, en mesures per reforçar l'escola després dels mals resultats a les proves PISA. Plantegen un sistema en què l'anglès tingui més presència, sense oblidar que el català ha de ser la llengua central. El PSC també defensa que cal prioritzar les energies renovables, ampliar l'aeroport del Prat i un pla de xoc contra la sequera. La seguretat és també un dels eixos del programa, i proposen més presència policial als carrers i unitats especials contra les ocupacions i la multireincidència amb l'argument de barrar el pas a l'extrema dreta.

Caldran pactes: l'únic veto, l'extrema dreta

Una victòria d'Illa a les eleccions serà insuficient si no va acompanyada de les aliances necessàries per arribar a la Generalitat. Sense majories absolutes a l'horitzó, els pactes postelectorals estaran l'ordre del dia. La majoria independentista no està garantida —i si l'extrema dreta d'Aliança Catalana irromp al Parlament no serà operativa—, però Illa necessitarà teixir aliances. Els socialistes intentaran no parlar-ne fins després de la votació. La prioritat per formar govern són els partits d'esquerres, però l'única línia vermella són Vox i Aliança Catalana. La campanya ja ha començat i ho ha fet sota l'ombra de Sánchez. Totes les mirades se centren en el 29 de maig, quan farà pública la seva decisió: sigui quina sigui, tindrà conseqüències.