ERC batalla perquè la presidència d'Aragonès no es quedi en una anècdota

La complexitat dels pactes situarà els republicans al centre de les negociacions en funció de si hi ha majoria independentista o s'obre el ventall del tripartit d'esquerres

Pere Aragonès i Oriol Junqueras a l'acte d'inici de campanya d'ERC.
Pere Aragonès i Oriol Junqueras a l'acte d'inici de campanya d'ERC. | Hugo Fernández
25 d'abril del 2024
Actualitzat a les 22:28h

Pere Aragonès ha estat el president més jove de la història de la Generalitat, amb només 38 anys. ERC va aconseguir situar-lo a Palau després de més de 40 anys de caps de l'executiu del PSC, CiU i Junts. Ell va iniciar un Govern amb Junts i el suport de la CUP i que ha hagut de conduir després el país durant més d'un any en minoria parlamentària. És també el que s'ha acostat al PSC per aprovar pressupostos, i després ho ha patit electoralment a les municipals i espanyoles. El president encarregat de gestionar la transició cap al postprocès

I ara està convençut que això no pot quedar en una anècdota dels llibres d'història, que vol revalidar la presidència. I per fer-ho, farà servir la reivindicació d'una gestió "republicana" combinada amb la reivindicació de la fi de la repressió i la mirada posada en l'etapa de la resolució del conflicte de sobirania a través d'un referèndum. Són aquests elements els que ERC ha reivindicat en la precampanya i també en l'acte inicial de la cursa cap al 12-M, celebrat a Jardinets de Gràcia amb mig miler de persones i de bracet del president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. Des d'aquest indret, Aragonès ha repassat xifres, per assegurar que el seu ha estat el "millor Govern de la història de Catalunya". Ha parlat del català a l'audiovisual, de les millors taxes d'ocupació dels últims 15 anys, o de la recuperació del paper de Catalunya a l'exterior.

Després ha entrat en el cos a cos amb PSC i Junts. Contra els postconvergents, ha estirat la carta de les retallades que van fer, que ERC ha assegurat que ha revertit. Però la duresa ha estat especialment dirigida contra Pedro Sánchez, ara que pensa dimitir per l'assetjament de l'extrema dreta a la seva dona. Aragonès ha assegurat que ha estat una maniobra dels socialistes perquè es deixi de parlar del cas Koldo -corrupció durant la pandèmia- que afecta el candidat del PSC, Salvador Illa. "Illa vol que es parli de Sánchez i no de Koldo", ha declarat. "Jo també estic profundament enamorat de la meva dona, però no abandono quan la ultradreta ataca", ha etzibat, referint-se a la carta en que el president del govern espanyol parla de la seva dona.

Junqueras s'ha manifestat en la mateixa línia. "Em costa d'entendre que un dirigent polític necessiti agafar-se cinc dies per saber si té ganes de continuar treballant pel seu país. Nosaltres no ho pensem ni cinc dies, ni cinc hores, ni cinc minuts, ni cinc segons. Perquè no ens podem permetre el luxe de dubtar", ha llançat el president dels republicans. Però també ha disparat contra Puigdemont. "No mereixem dirigents polítics que només parlen d'ells mateixos, que només es preocupen d'ells". 

El partit ha volgut donar visibilitat també a l'actiu més potent dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, que, malgrat no ser candidat el 12-M, ha gaudit de visibilitat en el míting. De fet, Rufián tindrà un paper actiu durant tota la campanya. De la seva veu ha sortit la reivindicació antifeixista d'ERC, i en concret contra Aliança Catalana i el dard per la suposada equidistància de Junts amb l'extrema dreta independentista: "Vull una pàtria on al feixisme se li digui feixisme encara que tingui una estelada com un camió darrere". També ha qüestionat la maniobra de Sánchez, i ha recordat que ell va mirar “cap a una altra banda” quan van existir els empresonaments a independentistes. “Si la nostra gent no va marxar davant del feixisme, ells tampoc tenen dret”, ha reblat.

gabriel-rufian-erc-inici-campanya
Gabriel Rufián, durant l'acte d'ERC d'inici de campanya - Hugo Fernández

Però més enllà de les paraules que donen l'inici a la cursa electoral, com s'ha projectat ERC fins ara en la precampanya? La idea inicial era confrontar amb el guanyador del 2021 i de les enquestes, el socialista Salvador Illa. Però l'efecte de Carles Puigdemont ha diversificat l'objectiu dels republicans, que també han decidit confrontar amb el fundador de Junts, a qui li retreuen no baixar el fang i negar-se a un cara a cara amb el president. "El projecte d'Illa és Espanya, i el de Puigdemont, Puigdemont", clamava ara fa uns dies Aragonès en un acte pel dia de la República.

En aquesta frase està la clau de la confrontació d'Aragonès. Vol deixar clar que amb Illa, Catalunya no tindrà més autogovern, i que amb Puigdemont, la gestió és difusa. En canvi, el republicà s'ha erigit en el candidat de les propostes. Finançament singular, gratuïtat de tot el cicle de les escoles bressol, un referèndum acordat amb Espanya, una conselleria específica pel català i culminar el traspàs de Rodalies són algunes de les promeses si torna a ser president. Estan reflectides en el programa, que els republicans van presentar ara fa una setmana, sent els primers a fer-lo públic, i gairebé els únics. Només ERC i el PSC l'han compartit a hores d'ara.

Pactes postelectorals: sense vetos

Però més enllà del projecte, amb qui el vol impulsar ERC, si les urnes així ho avalen? No parlar de pactes postelectorals és una de les línies clares dels de Junqueras. Reivindiquen que són un partit amb una centralitat que permet flirtejar amb un ampli espectre: de la CUP al PSC i de Junts als comuns. La voluntat del president, no anunciada però si proclamada en els seus cercles més estrets, és governar amb Junts com a soci minoritari. És a dir, presidir una Generalitat amb els juntaires a la vicepresidència.

Ara bé, hi ha altres veus amb ascendència dins del partit que prefereixen donar aquest cicle per esgotat i prioritzar un tripartit d'esquerres. ERC té previst mantenir el silenci sobre possibles pactes fins a la nit del 12-M. El que és evident és que en els últims temps les línies vermelles de pactar amb els partits que van permetre el 155, el PSC, s'han trencat. Si fa 4 anys era impensable per les ferides del procés, ara ERC governa amb el PSC a tres diputacions i es planteja l'entrada a l'Ajuntament de Barcelona de la mà de Jaume Collboni. L'únic veto dels republicans és la ultradreta de Vox i Aliança Catalana.