"Buenos días. Follándonos a una entro cinco. Todo lo que cuente es poco. Puta pasada de viaje. Hay vídeo". L’autoria d’aquest extracte de Whatsapp és de José Angel Prenda, un dels cinc nois que el 7 de juliol del 2016, durant les Festes de Sant Fermí a Pamplona, van violar una noia de 18 anys, la van fotografiar, van enregistrar vídeos i, en acabar, li van robar el mòbil perquè no pogués demanar ajuda.

Eren (presumptament) en Prenda, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero (guàrdia civil), Alfonso Jesús Cabenzuelo (militar) i Ángel Boza. La víctima era una noia de 18 anys. Només 18 anys. I tant era si havia begut, si havia entaulat conversa amb ells, si havia estat simpàtica i despresa en el tracte, si havia coquetejat amb algun, si era massa tard, si anava sola, si el lloc, si el moment, si és que era una noia. 

Va ser víctima llavors i és víctima avui, després que la setmana passada comencés el judici contra aquests cinc individus, per qui l’acusació particular demana 24 anys de presó i el govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona demana 22 anys i 10 mesos de presó per cadascun d’ells. Durant aquests mesos, la víctima ha hagut d’aguantar un judici paral·lel de considerar-la culpable. Culpable de no haver dit "no", culpable d’haver-los provocat i seduït, culpable en el sentit com ho expressava el mes d’abril la tertuliana i coach –per dir-ho tal com la van presentar- Cristina Soria a Antena 3 (Espejo Público) en assegurar:  “Al final, hay seis víctimas sean culpables ellos o ella”, culpable perquè, segons va declarar l’encausat que és guàrdia civil: “Ella disfrutó más que yo”. 

Un temps on ella ha après a sobreviure fins al judici d’aquesta setmana i s’ha hagut de preparar per fer front a decisions com que jutge instructor admetés a tràmit els vídeos (set vídeos de 96 segons), però també un informe encarregat pels acusats d’uns detectius privats on prova que la noia va fer vida normal després de la violació. En canvi, però,  el jutge ha desestimat com  a prova els missatges del grup de Whatsapp.

Aquesta cultura de la violació en que la víctima és corresponsable de l’acte de violència és tan banal i tan arrelada a la consciència col·lectiva que fa possible que el Ministeri de Sanitat publiqui una campanya contra el consum d’alcohol entre els adolescents amb dues fotos. Al sobre imprès de la cara del noi hi diu: “Su consumo continuado oacasiona daños físicos y genera conflictos familiares”; però en la de la noia hi posa: “Tras el consumo, se constata un mayor número de relaciones sexuales sin protección o no consentidas”. Perdó? Si no són consentides, són violació. No hi ha terme mig.

Faríem bé de recordar que qüestionar la víctima en una violació (durant el judici, s’ha acordat no visionar els vídeos per la violència explícita) és una segona humiliació. Permetre que en l’opinió pública es posi en dubte la veracitat del testimoni de la noia o es difonguin missatges que els assimilin a ells com a víctimes, com a bons xicots que van equivocar-se, distreu del veritable problema. 

A l’estat espanyol, hi ha registres de víctimes per violació des de l’any 2009, quan la Unió Europea va obligar-lo a considerar aquesta estadística. L’any 2015, 1.127 dones van ser violades amb penetració. Des de que se’n tenen xifres, la mitjana s’ha situat per sobre les 1.200 cada any, és a dir, una cada vuit hores. És un problema estructural, com ho demostra l’informe que l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) va fer públic el 2014, a partir d’una una macroenquesta (42.000 entrevistes), on s’establia que un 55% de les dones declarava haver patit assetjament i un 33% violència sexual. 

El debat sobre l’assetjament sexual sacseja des de fa setmanes la xarxa amb l’etiqueta #metoo. Una responsabilitat que és d’homes i dones, i cal denunciar-ho i evitar que es banalitzi. Per començar, com a prova del cotó, quan aquests dies sentiu a parlar d’aquests "bons xicots", que se’ls va escapar una situació comprometedora de les mans, enmig d’una juerga, amb grans dosis d’alcohol i testosterona, recordeu el "follándonos a una entro cinco. Puta pasada de viaje". En les violacions només hi ha una víctima: la persona violada. I un dret: el de ser lliures, sentir-se segures, sentir-se entre iguals. Sense la possibilitat  que ser dona, portar una faldilla curta, flirtejar o anar sola pel carrer, sigui l’hora que sigui, et pugui convertir en víctima d’una violació.