Un dels temes més recurrents en el debat sobiranista és el del dèficit fiscal. Un dèficit fiscal, per cert, acceptat per a aquells que en reben la diferència en pro d'una, i cito, “solidaridad interterritorial”. Un drama molt ben argumentat i contextualitzat per experts del país amb gran renom internacional i fins tot per catedràtics estrangers d'universitats reconegudes a nivell mundial. Precisament per això, no vull avorrir al lector amb arguments ja exposats, ni em veig capaç de millorar tals exposicions. Així doncs, ens centrarem en aspectes més concrets i sovint força oblidats. Aspectes, per altre banda, que certs sectors fan servir, perversament, per aconseguir el gran perseguit rèdit electoral.

És habitual escoltar les crítiques dels partits unionistes a les subvencions que reben plataformes i associacions catalanes dedicades al foment o protecció de la llengua catalana. Unes crítiques més basades en motius purament ideològics que no pas econòmics, com veurem a continuació. En conjunt totes aquestes associacions reben una quantitat no superior a 600.000 euros anuals. És de justícia sumar-hi els 1,5 milions que la Generalitat destina al doblatge cinematogràfic d’alguns films en català. Cosa que haurien de fer les majors –amb els seus desorbitats beneficis- i no pas el nostre govern, però aquest és un altre tema. Així doncs estaríem parlant d’uns 2,1 milions d’euros anuals. Una xifra gens menyspreable, tot s’ha de dir. L’altre gran flanc de les crítiques unionistes versa sobre les famoses delegacions exteriors de la Generalitat. Unes delegacions, que per cert, han tingut -de ben segur- un paper fonamental en el creixement de les exportacions de productes catalans a l'exterior del 5% al 2012 -brutal creixement parlant de xifres macroeconòmiques-. Aspecte el qual ha permès pal·liar, en part, els efectes devastadors de la crisi a la nostre terra. També i en un altre ordre de coses, les relacions de Catalunya amb l’exterior desgraciadament són més importants que mai per tal d’internacionalitzar la causa de la consulta ja que sense un mínim reconeixement internacional, l’empresa es complica un xic més -si cap-. Tota aquesta ingent tasca li costa a les arques de la Generalitat 2,5 milions d’euros.

Ara, però, entrarem en matèria. M’agradaria fer una contraposició a les xifres mostrades. Podem començar pels 290.372,47 euros que s’ha gastat aquest mateix 2013 el govern espanyol, en restaurar 20 llums que formen part del patrimoni nacional. Sí sí, 20 llums. Tot arribant al plat fort s’han de citar els 260.000 gastats en un camp de golf pels militars, també aquest 2013, no fos cas que haguessin d’invertir el seu temps d’oci com la resta dels mortals (per no parlar dels 400.000 que ha costat la restauració del pati de l’ambaixada espanyola al Vaticà al 2012). I ara sí, en el plat fort d’aquest esperpèntic menú, hem de centrar-nos en els  5.951.377,94 euros gastats en la construcció d’un palau per l’ambaixador espanyol a Rabat –amb aquests diners a Marroc, mínim un Palau- el 2011 o els 4.849.428,91 euros en el mateix concepte però, en aquest cas, a Jordània el 2012. Vegis que totes aquestes xifres són en temps de crisi galopant.

Els números no enganyen i són els que són. Cadascú que faci les seves proporcions i equivalències amb les xifres i en tregui les seves conclusions. Tenint totes les dades damunt la taula l’anàlisi no és complicat i seria quelcom semblant al següent. Els partits unionistes critiquen les citades quantitats invertides per la Generalitat en el foment i protecció d’una llengua mil·lenària, que conviu amb una des les grans llengües mundials i que té un estat darrere que la protegeix mentre obvia aquestes aberrants “inversions” del seu idolatrat govern espanyol. Una de dos, o els partits unionistes no contrasten les seves informacions abans de llençar les habituals critiques salvatges –seria imperdonable- o bé, ho fan amb molt mala intenció i només, i exclusivament, per fer mal allò que soni a defensa de la identitat catalana.

Jo em quedo amb la segona i des d’aquesta tribuna els prego que quan vagin a criticar al govern de Catalunya –totalment legítim- abans contrastin les seves dades i ho facin tot plegat, amb més dignitat. I de pas, s’eviten un ridícul.  
    
PD: Totes les xifres són contrastades. Totalment contrastables pel lector via butlletí oficial. No tot han d’ésser sempre crítiques als polítics, gran tasca la del diputat d’ERC, Pere Aragonès, en descobrir totes aquestes “curiositats” econòmiques a #cosesdelBOE.