Aquest va ser el títol de la conferència del doctor Ferran Requejo a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Després d’afirmar el que tots ja sabem: “les democràcies no són democràtiques als estats” ( i hagués pogut afegir que a l’espanyol encara menys) i de tot un repàs de la història més recent del nostre país, Ferran Requejo va desplegar cinc punts que, segons ell, són bàsics per assolir el principi d’independència per a Catalunya. 1. Tenir una majoria social a favor; 2. Internacionalitzar el conflicte català; 3. Unitat entre els partits catalans que estan a favor de la independència; 4. Congruència entre partits polítics, administracions (Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments) i societat civil; i 5. Lideratge. Quan va acabar vaig fer un exercici ben senzill, convertir els punts en preguntes i em vaig esparverar.

Respostes 1. ?; 2. Caldrà que Europa i Estats Units reconeguin el conflicte; 3. Negativa 4. Negativa i 5. Sí. Feu la prova i us baixarà una mena de suor pel coll. Però el pitjor encara no havia arribat perquè, llavors, el professor Requejo, per reblar el clau del meu esverament, va desplegar quatres punts de coses que s’havien d’evitar si Catalunya no volia fer-se un autogol. Repassem-los: 1. Fer una separació entre independentistes de dretes i independentistes d’esquerres; 2. Contraposar Catalunya amb Països Catalans 3.- Escissions internes, i 4. Enfrontament entre dos tipus d’independència: contra Espanya o transversal on tot hi té cabuda.

Vaig fer el mateix, reconversió a preguntes amb el mateix resultat: esverament. 1. Però si això ja va passar durant el primer i segon tripartit!; 2. Què van fer sinó els tres diputats de la CUP?; 3. Escissions internes?, però si Catalunya no sap fer una altra cosa!, i 4. Apa, però si ja se sap que a Catalunya són dos catalans i tres opinions! Em sap greu pel professor Requejo però li proposo que un altre dia triï millor els punts forts i febles si no vol fer-nos morir d’un atac de pànic.