El passat 14 de desembre de 2013 es van complir deu anys la signatura del Pacte del Tinell entre el PSC, ERC i ICV-EUiA. Lamentablement ni les forces protagonistes, ni l’opinió publica van fer-ne esment. Trist i sorprenent oblit. És veritat que és molt important i històric el procés cap a la consulta i que arriba el moment d’exercir el dret a l’autodeterminació. Però és igualment cert que, més enllà de la consulta, hi ha vida i tenim una història recent, amb encert i errades.

L’acord per un Govern Catalanista i d’Esquerres va posar fi a la majoria conservadora de 23 anys de CiU i va canviar Catalunya –jo defenso que per a bé, d’altres diran que no- i va adoptar un ambiciós programa comú. És objectiu que les esquerres van canviar profundament l’orientació de les polítiques, pensant en la majoria. Tot i governar en un marc de permanència d’hegemonies socials i econòmiques conservadores a Catalunya i Espanya, i amb dèficits propis constatables, una dèbil cultura en governs plurals de coalició i els sorolls tapaven l’acció de govern.

El preàmbul del Pacte del Tinell deia: “Els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixen del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes”.

Les eleccions de l’1 de novembre de 2006 les van tornar a guanyar les esquerres i a la Declaració del Govern d’Entesa es deia: “Aquesta majoria d’esquerres suposa una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un país modern i sostenible (...) volem manifestar la més ferma voluntat d’iniciar una llarga etapa d’estabilitat, cohesió social, progrés econòmic, desenvolupament sostenible i ambició nacional”.

Què en queda dels reptes plantejats i de l’obra feta? Es pot permetre un país com el nostre la desmemòria? No seria necessari, des d’una posició crítica, analitzar els punts forts i febles de l’experiència de govern de les esquerres?  Puc intuir que, pel moment polític que vivim i per tacticisme, el PSC, ERC i ICV-EUiA, no reivindiquin avui aquell acord històric, però no ho comparteixo. Unes polítiques que, dia sí i dia també, CiU està desmuntat, però dia sí i dia també, ciutadans, plataformes, AMPA, sindicats... es mobilitzen contra les retallades i el desmantellament del model social.

Puc intuir, també, per què han guardat silenci el poder econòmic, lobbys i determinants grups mediàtics, que el seu objectiu era desprestigiar, des del primer dia, el govern d’esquerres que va iniciar el seu camí amb el president Maragall. Deu anys després, no ho oblidem, va existir.