El fins ara portaveu de Vox al Congrés dels Diputats, Ivan Espinosa de los Monteros, deixa el partit en una dinàmica més cordial que la que va marcar la marxa de Macarena Olona. Assistim no sols al que sembla una derrota en la pugna pel poder (una dinàmica aquesta pròpia dels partits que tenen voluntat de sobreviure a l'embat dels adversaris), sinó també a la manera, cada cop més inusual, d'enfrontar la sortida de la política per part de qui en té vida pròpia al marge i, per tant, és essencialment lliure. 

Deixant de banda qüestions personals, la pugna de fons no és menor, perquè més enllà de qui en surti victoriós, Buxadé és la representació de les posicions conservadores no lliberals del partit, tant des de la perspectiva econòmica com social. Des del punt de vista econòmic, perquè la Falange on troba les seves arrels ideològiques Buxadé fou i és tan antiliberal com anticomunista. En efecte, l'Estat en la concepció joseantoniana protegeix l'infortuni de la gent, intervenint en l'economia a la manera propugnada per Keynes. De fet, és la mateixa idea de solidaritat i de justícia social que està en el rerefons de la concepció democristiana de la societat, però aquest cop sense posar l’èmfasi en el demos com a procediment i sí, en canvi, en els resultats materials.

Vist el fracàs de les polítiques públiques de l'esquerra per aconseguir conjurar problemes com els de l'habitatge, la violència sobre les dones, la dignitat dels salaris o els ajuts a institucions com la família, la visió que sembla haver triomfat a Vox s'arrenglera amb la idea de pàtria, pa i justícia que plasmà el dictador Primo de Rivera en els seus discursos i escrits: Espanya com a projecte, l’ajuda mútua i la igualtat d’oportunitats. Imagino que la idea que els anima és la següent: defensar postulats econòmics propers a Podemos, però, i aquest és l'altre àmbit en el qual Buxadé i el sector victoriós es radicalitza front Espinosa, sense compartir la seva visió de la família, de les relacions entre homes i dones, del que sigui determinant a la violència entre les persones o dels procediments per prendre decisions.

Per molt que s'entestin les esquerres a criminalitzar-los, els postulats de Vox són compresos i compartits per bona part del seu electorat (el de les esquerres!), molt més que els del liberalisme d'Espinosa que Vox deixa així en mans del PP en un clar repartiment de rols. La tan criticada davallada d'escons del partit és més fruit de la dinàmica del nostre sistema electoral que d'un abandonament per part dels seus electors. Perden el mateix percentatge de vots que Sumar en unes eleccions que es van plantejar de manera plebiscitària, i per això se'ls pot veure contents més enllà de resoldre la pugna ideològica.

[noticiadiari]2/261159[/noticiadiari]
Per posar un exemple recent, la seva oferta dels escons al PP sense demanar entrar al govern espanyol com a fórmula per barrar el pas al president en funcions, Pedro Sánchez, és a la vegada exemplar i gratuïta: poden aparèixer davant els seus electors com a servidors del bé comú, però saben que amb el seu suport no n'hi ha prou, i que essent-hi, la resta no els acompanyarà. Són conscients que hi ha partida i que, pel que es veu a la resta d'Europa, des de la seva perspectiva, i com recordaren Espinosa i Olona, “el millor està per venir”.