L'ombra allargada de Xavier García Albiol havia convertit Badalona en ciutat laboratori del PP, disposat com estava el partit a assajar l'adherència del discurs d'extrema dreta a l'àrea metropolitana. Però el regnat d'Albiol va truncar-se a les últimes eleccions municipals. Desapareguda l'alternativa convergent i desgastada la fórmula socialista, Badalona va sumar-se al bloc de ciutats de l'Estat governades per l'esquerra alternativa -sumant amb l'independentisme-, un pol municipal capitanejat per Barcelona. L'efecte Ada Colau, sotmesa a l'escrutini continuat dels poders de sempre, ha fet que en el darrer any la feina de formigueta de l'equip liderat per Dolors Sabater hagi passat desapercebuda per al gran públic.

La decisió de l'Ajuntament de convertir el 12-O en dia laborable -vetada pels jutjats a instàncies de la delegació del govern espanyol- ha atorgat a Badalona el protagonisme que feia temps que es mereixia. I hi ha lectures a fer més enllà del serial alimentat per María de los Llanos de Luna. La prudència del consistori -el que vol fer Badalona no és precisament marxa enrere- posa el sobiranisme davant d'un mirall: quan i com s'ha d'exercir la desobediència, i quines accepcions té el terme unitat.  

Té raó l'equip de govern de la ciutat quan assegura que el PP ha instrumentalitzat els estaments judicials per combatre tot el que respiri sobiranisme, també a escala local. I és igualment cert que l'Ajuntament havia d'haver calculat fins on volia traslladar el pols a l'Estat per no haver de transmetre que acatava quan no ho volia fer. Però més enllà d'aquestes consideracions i de la constatació que la justícia actua amb una celeritat encomiable quan es tracta de protegir la unitat i els símbols del regne, el cas Badalona interpel·la l'estratègia sobiranista. Disposar d'uns pressupostos orientats cap a la fase constituent, fer viable la convicció que el referèndum és inajornable i validar les lleis de desconnexió comportarà actes de desobediència, que caldrà assumir amb unitat d'acció. Si Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs tenen el sobiranisme al seu costat quan han de declarar davant dels tribunals per haver posat les urnes el 9-N, Badalona també es mereix la complicitat de (tot) l'independentisme davant de l'embat vehiculat per la delegació del govern espanyol. 

El procés ha demostrat que la unitat és una paraula de significat polisèmic. La unitat, per exemple, es pot exercir amb llista única o llistes separades. I es pot trencar la unitat no aprovant uns pressupostos o pactant la mesa del Congrés amb el rival polític més bel·ligerant amb Catalunya. En el trajecte cap al setembre que ve -al calendari independentista hi ha fixada la celebració d'un referèndum vinculant-, les forces sobiranistes hauran de pactar, exhibint unitat, des de la gestualitat que els convé fins a la lletra petita de l'arquitectura legal de la desconnexió. Que Badalona serveixi d'exemple.