Suplantant tribunals i amb una al·lèrgia indissimulada a la llibertat d'expressió, la Junta Electoral Central torna a la càrrega per treure escons a conveniència sense ni tan sols esperar que hi hagi sentència ferma. Primer va ser l'expresident Quim Torra i, ara, el diputat i secretari tercer de la mesa, Pau Juvillà. Que aquest ens polititzat continuï excedint-se del paper d'administració electoral que legalment li correspon s'explica perquè cap instància judicial, ni el Suprem ni el Constitucional, li va parar els peus aleshores. Si dantesc va ser que tot un president de la Generalitat fos inhabilitat per retirar tard una pancarta, el surrealisme escala posicions en el cas del cupaire, que serà apartat per haver penjat uns llaços grocs a l'exterior del seu despatx de la Paeria durant un procés electoral en el qual ni tan sols es presentava el seu partit.

El preu que es paga per una reivindicació és altíssim en termes democràtics. No es tracta només de l'afectació personal per a Juvillà, sinó de l'alteració de la voluntat dels votants que van escollir que ocupés un escó i, per tant, de la perversió de la composició del Parlament. Tot plegat, per la identificació errònia que es fa d'un símbol que transcendeix partits. Aquesta vegada, però, la JEC topa amb uns altres actors principals i una altra estratègia que va servir en safata la pròpia argumentació del Suprem amb la sentència sobre el cas de Torra amb data del 28 d'abril del 2021.

El darrer paràgraf del punt setè, el que sosté que la JEC va actuar perquè no ho havia fet el Parlament en base a les seves competències, és el salvavides temporal per a uns partits independentistes que no van reaccionar conjuntament aleshores i que continuen atrapats en la divisió. L'escletxa és tan clara, que també els comuns i fins i tot el PSC van ratificar que Juvillà continuava sent diputat fins que el Suprem no confirmi la seva inhabilitació.

La gran incògnita és fins a on arribarà aquest trajecte compartit en defensa del cupaire. Ens trobem ara davant d'un xoc de posicionaments: el de la JEC ordenant la retirada de l'escó i el del Parlament ratificant que és diputat mentre no hi hagi sentència ferma. Serà el Tribunal Suprem qui dirimeixi quina preval en la resposta a les cautelars. Aquesta serà la prova del cotó en tres sentits: per veure fins a quin punt es pot defensar la sobirania de la cambra, per constatar si la majoria independentista trencada es refà o no en aquest episodi, i per a la desobediència anunciada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que abandera que protegirà Juvillà fins al final. Això implica no només desatendre la JEC, sinó també el Suprem. 

Borràs ha dit, per activa i per passiva, que ella no serà com Roger Torrent, a qui Junts responsabilitza d'haver renunciat a batallar per l'escó de Torra i no haver defensat la seva sobirania de la cambra per, entre altres capítols, la suspensió del ple per investir a distància Carles Puigdemont. La gestió de la situació de Juvillà pot tenir després ressò en com l'independentisme, i també la mateixa Borràs, encararà la causa judicial que té la presidenta pels presumptes fraccionaments de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que ella atribueix a una persecució política. Tant la CUP com ERC han subratllat que no seran connivents amb cap sospita de corrupció. 

Una eventual desobediència al Suprem pel cas Juvillà faria recaure sobre Borràs un nou focus judicial -aquest sí- vinculat al procés i a la defensa del Parlament. En els darrers dies, la dirigent de Junts ha reiterat també que "protegirà els drets de tots els diputats", de la mateixa manera que espera reciprocitat dels grups independentistes si arriba un dia en què el seu escó trontolla. La temptació és la de convertir l'afer Juvillà en el mirall de l'afer Borràs, per molt antagònics que puguin arribar a ser els reflexes.