L'octubre del 2017, els fets es van produir de forma precipitada, gens harmoniosa. La revisió del que havia passat remet a episodis atropellats, poc planificats, alguns difícilment evitables per la repressió de l'Estat. D'ençà d'aquell moment, des de Bèlgica s'han pres decisions rellevants que en el passat haurien correspost al Palau de la Generalitat. No és un fet simplement relatat per la premsa, ho han explicat públicament dirigents de Junts per Catalunya (JxCat). El mateix Carles Puigdemont va liderar la tria de Quim Torra com a successor a la presidència, després de guanyar les eleccions del 21 de desembre del 2017. Puigdemont era el millor cartell electoral possible. I continua sent el candidat amb més ganxo de l'espai polític que aglutina al seu voltant.

No és cap casualitat que es trobi en la tessitura que l'ha situat la Junta Electoral Central (JEC), apartat de les eleccions europees malgrat que la resolució dels magistrats va presentar sensibles disparitats d'opinions. JxCat espera poder revertir la situació amb una bateria de recursos judicials, explicats aquest dijous per l'advocat Gonzalo Boye. Puigdemont té marge de maniobra, però en té poc. Com recull aquesta reflexió d'Oriol March, resulta evident que l'Estat estaria satisfet anul·lant la veu de l'expresident com a eurodiputat, de la mateixa manera que a les urnes Puigdemont s'enfrontaria a un altre perill: que li fos retirat el lideratge del procés. Oriol Junqueras, vencedor dels comicis espanyols, també serà el candidat d'ERC a les europees.

El 26 de maig és el punt d'inflexió per calibrar la influència de Puigdemont en l'escenari independentista. Ho serà tant si aconsegueix superar l'anomalia plantejada per la Junta Electoral com si és forçat a fer campanya sense ser-ne el cap de cartell. Des que va eliminar el contrapès del PDECat, l'expresident és qui pilota la nau amb suport acrític: les llistes de JxCat s'han confeccionat amb el seu vistiplau. Els presos fixen relat quan ho creuen oportú -ja es a veure abans del 28-A- amb les línies vermelles sobre la investidura de Pedro Sánchez-, però no han plantejat cap lideratge alternatiu. Arriba, doncs, el moment Puigdemont.

I, mentre s'explora la batalla judicial, l'expresident continua fent camí. En paral·lel al recurs per impedir el veto de la Junta Electoral a la candidatura de les europees, aquest dijous va presentar a Brussel·les una iniciativa per sancionar Espanya, acomboiada per l'ANC i el Consell per la República. Puigdemont busca suport ciutadà per reclamar a la Comissió Europea que iniciï un procés fiscalitzador contra l'Estat, a partir de l'aplicació de l'article 7 dels tractats, que preveu la suspensió del dret a vot dins la Unió Europea a un estat membre per "la manca de compliment de normes del dret". Waterloo ha activat tots els recursos per propagar que l'expresident es troba en situació d'indefensió.

L'ANC debat el full de ruta. L'ANC abordarà aquest diumenge una actualització de l'estratègia independentista. Serà al Tarraco Arena de Tarragona, amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i representants de diversos grups parlamentaris. L'entitat debatrà si exigeix culminar per la via unilateral el resultat de l'1 d'octubre amb una nova declaració d'independència provinent del Parlament o de l'Assemblea de Càrrecs Electes. L'ANC també es plantejarà si ha de reclamar una declaració d'independència (DUI) en el cas de més de la meitat dels vots del Parlament són independentistes, en el supòsit que se celebressin eleccions catalanes a la tardor. Segons la proposta sotmesa a escrutini dels associats, la DUI s'hauria de publicar al Butlletí Oficial del Parlament, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i també caldria fer-ne una proclamació solemne de la República catalana al món, per tal de demanar reconeixement internacional del nou Estat.

Compte enrere per les municipal al ple de Barcelona. Acabem de sortir de les eleccions espanyoles i entrem de ple en la campanya dels comicis municipals i europeus. Dijous que ve arrencarà la cursa electoral i, a Barcelona, la pugna es presenta renyida, fins i tot més que el 2015, quan Ada Colau va arribar a l'alcaldia contra pronòstic. L'alcaldessa és el rival a batre i serà objecte de crítiques per la resta de candidats mentre els comuns intentaran separar la batalla electoral de Barcelona de la dinàmica del 28-A. Abans que encetem la campanya, l'Ajuntament de Barcelona celebrarà aquest divendres l'últim ple del mandat. Serà visible el duel electoral i hi haurà discussió en assumptes que tindran pes en campanya, com el CAP Raval Nord, sobre el qual el Servei Català de la Salut va prendre posició aquest dijous, com us va explicar Andreu Merino. Comença el compte enrere cap al 26 de maig. Per fer-vos una composició de lloc, llegiu aquesta informació de Ferran Casas.


Vist i llegit

Messi. Va ser el nom més cridat dimecres a la nit al Camp Nou -el temple que Jürgen Klopp va voler empetitir- i el més repetit també aquest dijous. De l'enèsima exhibició de l'argentí ens quedem amb la visualització en bucle del gol de falta al Liverpool -el número 600 amb la samarreta del Barça- i les cròniques que relaten la determinació del 10 del Barça per aixecar aquesta Champions. El futbol també es llegeix. Francisco Cabezas relata, a les pàgines d'El Mundo, que l'afició blaugrana va descobrir que "sobreviure també és viure" davant la pressió dels anglesos, fins que Messi va rescatar l'equip. "Messi reina en l'agonia", titulava encertadament el cronista. Una tesi compartida per Ramon Besa a El País, que definia l'obra del capità com un "miracle". "Déu està amb Messi", escrivia Besa, que veia en el gol de falta "la millor franquícia per entrar a Anfield". Per recrear-nos en el plaer de veure jugar el millor jugador del món, recupero un article que us oferíem a NacióDigital. Un text necessàriament elogiós: Messi i Nureyev. Quin regust tan dolç en el desè aniversari del 2-6 al Santiago Bernabéu. Per cert, una altra bona notícia: Xavi Hernàndez ha anunciat que iniciarà la seva carrera com a entrenador. Una mica més a prop de tornar al Barça.


El nom propi

Juan Guaidó ha collat la situació a Veneçuela, on el desenllaç continua sent incert. El líder opositor ha fet una crida a la vaga general per forçar la caiguda de Nicolás Maduro, que es manté en el poder, escrutant el paper de l'exèrcit, ara mateix una de les claus de la crisi veneçolana. Amb Leopoldo López protegit a l'ambaixada espanyola a Caracas -prèviament alliberat per militars afins i ara amenaçat per la detenció ordenada per Maduro- i el suport de Washington, Guaidó intenta que la balança del carrer s'inclini en favor de la revolta. És precisament el que no va aconseguir López fa dos anys. Al seu favor hi juga la pèssima situació econòmica del país i que el context internacional ha canviat: l'extrema dreta governa el Brasil, la dreta neoliberal guia l'Argentina, i Xile i Colòmbia tenen executius conservadors. Però el règim bolivarià és resistent, com s'ha demostrat en el darrer lustre. Sobre l'horitzó de Veneçuela -i també de Cuba, estretament lligada a Caracas pel cordó umbilical de la retòrica revolucionària-, us recomano que recupereu un reportatge publicat a The New York Times i que firma pel periodista Patricio Fernández. Recorda que tots dos projectes s'intueixen avui com a "exercicis fallits" i apunta que el futur dels països està "indissolublement unit".


La frase de la setmana
 
"No hi ha un gir, és una operació cosmètica que tampoc es creurà ningú". La reflexió d'Ángel Garrido, expresident de la Comunitat de Madrid pel PP i ara integrant de la llista de Ciutadans a les eleccions europees, ha estat un dels primers dards públics al canvi de rumb exhibit aquesta setmana per Pablo Casado. Després de la patacada electoral, el líder dels populars va titllar Vox com a "extrema dreta" -també lamenta que sigui l'equivalent de Le Pen- i va escollir com a lema dels comicis de maig el terme "centrats", intentant un viratge cap al centre fet d'urgència. A qui no li ha semblat un gir creïble és a l'exdirigent del PP, ressentit amb Casado i que ara rendeix honors a Albert Rivera. "Ciutadans és un partit que el que fa és rebre amb estima la gent. Em sento molt honrat de militar-hi", va afirmar Garrido aquest dijous, festa del 2 de maig, dia de celebració a Madrid.


Els imperdibles

Si encara no heu pogut passar pel CCCB per veure les 140 fotografies seleccionades en la quinzena edició del World Press Photo, heu de saber que teniu temps fins al 26 de maig, dia de les eleccions municipals i europees. No us perdeu una mostra que té com a nus troncal el lema "Les històries que importen". Ja sabeu que la instantània guanyadora d'enguany és obra de John Moore, que retrata el temor d'una nena hondurenya mentre la seva mare era escorcollada per la policia fronterera dels Estats Units a la vall del Río Grande, a la frontera amb Mèxic.

El cap de setmana pot ser molt productiu, si voleu. Després d'una setmana en què la xarxes han bullit amb l'últim capítol de Joc de Trons -tranquils, no farem spoilers-, no poden ser més oportunes les recomanacions que us fa Víctor Rodrigo en la seva secció setmanal de sèries. Evidentment, us proposa no oblidar-vos del treball estrella d'HBO, però també insisteix que li feu un vot de confiança a Chernobyl. Si, a banda de dedicar estona a la pantalla també voleu voltar, pareu atenció a les recomanacions que us acosta Carles Bellsolà. Bon cap de setmana!

  Fes clic aquí per subscriure't-hi