Deia el parlamentari socialista Xavier Sabaté, dos dies abans de la votació per tal de demanar a l’Estat espanyol la transferència de referèndums via 150.2 de la Constitució Espanyola, que la seva intenció de vot era la de l’abstenció i, literalment, justificava que «era millor plantar-se a temps que trair la pròpia consciència». Semblava com si volgués dir que no estava d’acord amb les consignes del partit de votar «no» i apel·lava a una heroica èpica guiada per la seva veu interior. No obstant aquestes contundents declaracions, al final, com tots sabem, el Sr. Sabaté va deixar de banda la seva consciència i va seguir les ordres del partit votant que no, amb la prèvia consumició d’una bona paella i d’un bon vinet de la DO Montsant en un prestigiós restaurant de Barcelona.

Els camins de la consciencia veritablement són pertorbadors. Costa d’entendre com persones majors d’edat i alguns amb estudis (no tots) fan aquestes coses. Donant-li tombs al tema he arribat a la conclusió que no és possible tenir aquests nivells de pocavergonya i m’esforço en trobar una explicació més raonable a tot plegat que no sigui aquella tant simple i vulgar que «tot ho fan per la poltrona», i ves que no l’hagi trobat.

Aquesta setmana se celebra el 25è aniversari de la genial pel·lícula del director espanyol José Luis Cuerda Amanece que no es poco. Una meravella del surrealisme rural que ens presenta un poble on es desenvolupen les històries més rocambolesques. Entre elles potser la més sorprenent és la dels homes que estan plantats a terra i van creixent com una planta. I aquí és on he vist la clara i evident connexió. El Sr. Sabaté ens parla de plantar-se en subtil homenatge a l’esmentada pel·lícula i el que segurament pretén és això: plantar-se a terra i no pas fer una acte de rebel·lia parlamentària, com tots els ignorants mortals havíem erròniament deduït. No descartem, doncs, que en els propers dies ens trobem el Sr. Sabaté plantat a terra de cintura per avall, possiblement en alguna platja d’aquestes sense vigilància on mor tanta gent per culpa de la cadena humana, amb una boina i un altaveu cridat a favor del dret a decidir.

La performance del Sr. Sabaté segurament pretendrà reclamar també un sistema democràtic com el que existeix en el poble on es desenvolupa la pel·lícula, on es viu en absoluta radicalitat democràtica en tant que cada any hi ha eleccions per triar l’alcalde, el mestre, el capellà i fins i tot, la puta. Quina meravella Sr. Sabaté. Per tal de reclamar democràcia al seu propi partit i posar de manifest la incoherent decisió del Sr. Pere Navarro d’anar contra el seu programa electoral, s’ha empescat tota aquesta maniobra de distracció per, quan es confiïn, aparèixer plantat a terra en senyal de protesta. Impressionant.

No em diguin que no és una reflexió molt més raonable i realista que no pas la d’un home que viu de la política sense cap mena de coherència i que ràpidament canvia els seus principis per una bona i còmoda cadira votant coses en contra de la seva consciència i dels drets dels seus propis conciutadans. Només cal conèixer una mica el cap de llista per Tarragona del PSC per tal de deduir que això és impossible. Sr. Sabaté, a mi no m’enganya. Vostè és un geni.